Llarg metratge

Przemysław Jarząbek és un jove analista de dades polonès, aficionat al cinema, que fa una mica més de tres anys va decidir posar les seves habilitats estadístiques a desentranyar una idea que li rondava pel cap (i la bufeta): les pel·lícules són cada vegada més llargues.

Jarząbek va decidir cribrar la immensa base de dades d’IMDb, la més completa del món, amb 5,3 milions de títols i 9,3 de noms, entre actrius, actors, directors, productors...

Va desbrossar les dades per quedar-se només amb l’any de llançament, la durada i els vots rebuts per cada una. Va descobrir que hi ha onze classes de pel·lícules i ni més ni menys que 1.313 gèneres diferents. Després del primer repàs encara tenia 197.500 títols.

Va aplicar un filtre per eliminar les excessivament minoritàries (les que tenien menys de 1.000 vots) i li van quedar 27.951. Va aplicar el de la durada –segons l’Acadèmia de Hollywood fins a 40 minuts no hi ha pel·li, sinó curt– i es va quedar amb títols d’entre 43 i 450 minuts. Va eliminar peces com Logistics, una sueca del 2012 que durava... 35 dies i 17 hores, o el documental Resan, del 1987, que se n’anava a les 14 hores i 33 minuts. Hi ha altres exemples igualment delirants.

Els títols seleccionats per Jarząbek tenien una mitjana de 3.440 vots; almenys una d’elles havia estat valorada per dos milions de persones. O, més ben dit, dos milions de vegades.

Va decidir que almenys hi havia d’haver 30 pel·lis anuals perquè la mostra fos consistent, i això succeïa a partir del 1931. Llavors tenia 27.743 entrades, i la mitjana de llançament se situava a l’any 2003. Molt recent, sens dubte, a

Un analista va cribrar les dades de milers de films: els més comercials cada cop són més llargs

causa del fet que els títols qualificats (les eines són en línia) són els més recents.

L’anàlisi llançava les seves primeres conclusions respecte al metratge: la majoria dura entre 80 i 120 minuts. Jarząbek afegia que a partir del 2018 s’observava realment un punt d’inflexió, ja que el temps mitjà de les pel·lícules superava els 110 minuts.

De l’anàlisi entre la mitjana i la mediana de durada, el polonès concloïa que l’existència d’un petit percentatge de pel·lícules llargues alterava la relació entre els dos conceptes, i afirmava que “les pel·lícules en general no s’estan allargant”, tot i que això sí que semblava passar “amb els grans èxits de taquilla”.

Jarząbek va fer aquest estudi a finals del 2018, però tot sembla apuntar que la tendència és aquesta: l’últim James Bond era el més llarg de la història, amb dues hores i quarantatres minuts, l’última pel·lícula del gran director Martin Scorsese, El irlandés, de 2019, rondava les tres i mitja i un altre títol popular com La liga de la justicia de Zack Snyder superava les quatre. Cap adaptació al cinema dels còmics de Marvel no baixa de dues hores...

És una tendència que alguns experts intueixen avui a les pel·lícules més comercials: convertir-les en una experiència enorme i èpica, que evadeixi prou el gran públic com per segrestar-lo del remolí de xarxes, sofàs i plataformes.