Dos segles enderrocant muralles

Ciutat enc ti a a Aqua$el·la pintada el 1853 que most$a la mu$alla que tancava Ba$celona

Tardor del 1918. Barcelona, 640.000 habitants. Un de cada tres barcelonins pateix la grip. La Vanguardia publica sis pàgines d’esqueles diàries. L’Ajuntament i la Mancomunitat de Catalunya estan desbordades. El primer de novembre, la Societat Econòmica Barcelonesa d’Amics del País convoca diversos bancs, la Cambra de Comerç, el Foment del Treball i altres corporacions i crea la Junta de Caritat. Amb el seu impuls es recullen més de 650.000 pessetes per socórrer la població.

Un segle després, la Societat exercia el paper per al quals l’havien concebut el 2 de juny del 1822 comerciants, hisendats, intel·lectuals i fabricants. L’entitat no és una acadèmia, ni un col·legi professional, ni una corporació patronal. “És la plataforma del món intel·lectual barceloní implicat en el règim liberal”, tal com la defineix l’historiador Pol Dalmau en una monografia. Vol assessorar les administracions locals i donar resposta als reptes socials, urbanístics i econòmics d’una societat cada vegada més complexa.

En el moment de la seva creació, segons els estudis d’Ernest Lluch, les poques societats d’amics del país catalanes havien tingut una vida breu. La longevitat de la Societat, o l’Econòmic, i dels Amics del País, com aviat es van conèixer els seus membres, es deu a la capacitat de reivindicar i assumir empreses de suplència d’organismes públics i a l’afany d’il·luminar el futur tocant de peus a terra.

Albert Balcells n’ha resseguit la història en dos extensos volums de Compromís i Progrés (2019, 2021) a partir del fons de la Societat a l’Arxiu Nacional de Catalunya. Durant el segle XIX els Amics del País van endegar exposicions i concursos d’art, van impulsar projectes per tal que els obrers tinguessin les seves pròpies cases i s’allunyessin de posicions revolucionàries, socialistes o àcrates.

El 1835, l’entitat gestiona la constitució de la Societat d’Asssegurances Mútues contra Incendis, una de les primeres d’Espanya. El mateix any, denuncia el gran nombre de “nens de pares indigents que no reben educació” i funda escoles de beneficència per a nens i, a través d’una Junta de Dames, per a nenes, les primeres guarderies i colònies d’estiu. Quan l’any 1837 la Universitat es restableix a Barcelona, Albert Pujol i Gurena, primer president de l’Econòmica, n’és el rector. No és casual. L’entitat s’ha queixat que la universitat “va ser arrabassada a la ciutat pel remolí de la guerra de Successió”.

L’any 1841, a la seva festa anual de premis, la Societat guardona l’assaig ¡Abajo las murallas! del soci Pere Felip Molau, metge higienista. En el seu incessant intent de trobar remeis al malestar popular, l’Econòmica impulsa l’enderroc de les muralles que encotillen les 140.000 ànimes de Barcelona. Quinze anys després, la consecució de l’objectiu dona pas al pla Cerdà i l’Eixample.

L’entitat és influent. Durant la Restauració, les societats econòmiques d’amics del país d’una regió electoral poden elegir un senador. “Hi ha una plaça, la dels Amics del País, i aquests faran allò que mani el ministre”, s’expressa a La febre d’or (1892). L’escriptor, i soci, Narcís Oller es refereix al fet que, degut a l’alternança de partits, l’elegit habitualment té el color de qui mana.

A les acaballes del segle XIX, l’Econòmica tenia més de mig miler de socis. Manuel Duran i

Bas, Eusebi Güell, Frederic Soler Pitarra, arquitectes com Elies Rogent, Josep Fontserè o Àngel Josep Baixeras i membres de totes les tendències polítiques, incloent-hi republicans com Ildefons Suñol o federals com Josep M. Vallès i Ribot. També el doctor Bartomeu Robert, que va presidir-la abans de ser nomenat alcalde de Barcelona el març del 1899. Francesc Cambó diu a les seves Memòries que l’endemà “se celebraren eleccions a Amics del País i els elements catalanistes triomfaren per una gran majoria contra els conservadors i llurs coaligats, que, de temps immemorial dominaven l’Econòmica”.

La Societat, un dels puntals ja de la societat civil catalana, viu un doble procés. Molts socis abracen el catalanisme polític incipient, que hi entra per conquerir l’entitat com passa a l’Ateneu Barcelonès o a l’Acadèmia de Jurisprudència i Legislació. A partir de l’Econòmica es concreta la candidatura dels “quatre presidents” per a les eleccions generals del maig del 1901 i també s’hi cova la creació de la Lliga Regionalista.

Al segle XIX els Amics del País van endegar exposicions, concursos d’art i projectes per als obrers

L’Econòmica va impulsar l’enderroc de les muralles que encotillaven els habitants de Barcelona