La Vanguardia (Català-1ª edició)
Una campanya d’intel·lectuals russos reuneix 3.000 firmes contra la guerra
Acusen una part del poder de voler imposar “una guerra santa contra Occident”
No són només Ucraïna i els governs occidentals els que li diuen a Vladímir Putin que la pressió del seu enorme desplegament militar podria provocar un conflicte armat. També des de Rússia s’han alçat veus contra la guerra. Una iniciativa impulsada per intel·lectuals, activistes i polítics de l’oposició extraparlamentària ha aconseguit reunir més de 3.000 firmes contra una possible invasió d’Ucraïna i contra l’“aventurerisme criminal de la política exterior russa”.
En una declaració publicada al web de l’emissora Eco de Moscou, els promotors de la iniciativa asseguren voler expressar “el punt de vista de la part de la societat russa que odia la guerra i considera que fins i tot l’ús de l’amenaça militar és un crim”.
Des que la tardor passada Rússia va establir al seu territori, però a prop de la frontera amb Ucraïna, més de 100.000 militars, els Estats Units i els seus aliats alerten d’una possible invasió del país veí.
Rússia ho nega. I ho han repetit cada vegada que hi ha hagut ocasió el ministre d’Exteriors, Serguei Lavrov; el portaveu del Kremlin, Dmitri Peskov, o l’expresident Dmitri Medvédev. El president Putin ha acusat aquesta setmana els Estats Units d’intentar empènyer Rússia a una guerra amb Ucraïna.
Per un dels signants de la iniciativa per la pau, el polític liberal Lev Xlósberg, diputat regional a
Pskov, l’important és el que facin els dirigents russos. I és que, malgrat les seves declaracions, Rússia es nega a tornar els seus militars a les seves casernes. Són una palanca, prou assertiva, perquè Occident escolti Putin, que al desembre va plantejar amb més força que mai una preocupació russa que va començar als anys noranta, quan l’OTAN va començar la seva expansió cap a l’est d’Europa. El cap del Kremlin vol que l’Aliança es retiri i renunciï per sempre a incorporar països exsoviètics com Ucraïna.
El gener va ser prolífic en trobades diplomàtiques. Però no hi va haver avenços, i ara les parts repeteixen els seus arguments i, més que cridar a la calma, reforcen les seves posicions militars.
En el manifest que impulsa el Congrés d’Intel·lectuals Russos, aquests afirmen que dins del Govern rus s’ha format un “partit de la guerra” que vol imposar a la societat la “idea d’una guerra santa contra Occident, en comptes de desenvolupar el país i elevar els nivells de vida dels seus ciutadans”. I asseguren que els ciutadans s’han convertit en “ostatges de l’aventurisme criminal en què s’està convertint la política exterior de Rússia”.
A més, subratllen la seva convicció que “Rússia no necessita una guerra amb Ucraïna i Occident”. Aquest escenari “va en contra dels seus interessos” i “comporta una amenaça per a la seva pròpia existència”. I fan una crida al poder a evitar una guerra “immoral, irresponsable i criminal”.
La iniciativa ha reunit a través d’internet més de 3.000 firmes de suport. La petició inicial inclou més de cent figures conegudes de la societat russa, normalment associades a posicions oposades al Kremlin en general, però també referent a Ucraïna. Hi ha activistes pro drets humans, com Svetlana Gànnuixkina i Lev Ponomariov; periodistes, acadèmics, polítics com Grigori Iavlinski, fundador del partit liberal Iàbloko; o artistes, com Andrei Makarévitx, líder de la llegendària banda de rock Maxina Vrémeni (La màquina del temps).
Els impulsors no expliquen qui formaria el “partit de la guerra”. Però algunes iniciatives en l’entorn del poder han contribuït a caldejar més la situació. Una va
Els firmants demanen al president Putin que eviti un conflicte bèl·lic “immoral, irresponsable i criminal”
Afirmen que Rússia no necessita una guerra amb Ucraïna, que a més pot “amenaçar la seva pròpia existència”
ser la proposta del grup parlamentari comunista per reconèixer com a estats independents les entitats separatistes prorusses de Donetsk i Luhansk, una idea de la qual el Kremlin es va desmarcar però que continua viva perquè encara s’ha de debatre a la Duma, la cambra baixa del Parlament rus. ●