La Vanguardia (Català-1ª edició)
Itàlia manté cinc anys després el criticat acord migratori amb Líbia
L’ONU i oenagés demanen que deixi de patrocinar les devolucions al país africà
“Els guardacostes libis ens van capturar a l’aigua i ens van portar a la presó, una presó estatal. Estàvem completament tancades, no podíem veure l’exterior. Com que era un centre de detenció de dones, els policies, els guàrdies, sempre violaven les noies. Ens deien: ‘Si et fiques al llit amb mi, et trauré de la presó’. Cada vegada que intentàvem escapar ens colpejaven amb els kalàixnikov”.
El testimoni d’una supervivent del Camerun, rescatada pel vaixell Geo Barentsz de Metges sense Fronteres (MSF), només és una d’entre les milers d’històries de migrants que, els últims cinc anys, han estat interceptats pels guardacostes libis sota el silenci europeu.
Ahir dimecres es complien cinc anys del memoràndum d’entesa subscrit el febrer del 2017 entre el llavors primer ministre italià, Paolo Gentiloni, i el Govern libi. Un acord patrocinat per la Unió Europea, en virtut del qual Roma es comprometia a lliurar mitjans econòmics i patrulleres a Líbia i a formar la seva guàrdia costanera, acusada d’actuar com a veritables milícies armades, a canvi que s’encarreguin dels rescats.
Al llarg d’aquests cinc anys, Itàlia ha destinat 32,6 milions d’euros a missions internacionals de suport als guardacostes libis. Només el 2021, 10,5 milions. Per la seva banda, la UE ha proporcionat 455 milions a Líbia per frenar els fluxos migratoris, la repatriació voluntària i el desenvolupament del país. Des de la firma de l’acord, els guardacostes libis han interceptat més de 83.000 persones. Només l’any passat hi va haver 32.425 devolucions, gairebé tres vegades més que el 2020, segons MSF.
Organitzacions humanitàries com MSF, Amnistia Internacional o Oxfam Intermón, a més de parlamentaris italians, reclamen a Roma que posi fi a una acord envoltat de polèmica des del principi. El memoràndum tenia una validesa de tres anys, però el 2020, i malgrat la inestabilitat a Líbia, Itàlia el va prorrogar uns altres tres. Ara expira el febrer del 2023, però el novembre d’aquest any es renovarà automàticament si les autoritats no l’anul·len abans.
L’ONU, que fa anys que documenta les tortures que pateixen els migrants a Líbia, també ha alçat la veu contra aquesta situació. El secretari general, António Guterres, va reclamar recentment que els països “revisin les polítiques que avalen la intercepció al mar i la devolució de refugiats i migrants a Líbia”. Una missió d’investigació de l’ONU a Líbia va avisar que hi ha “prou fonaments” per establir que la violència perpetrada a les presons i contra els migrants a Líbia podrien ser crims contra la humanitat. Amnistia Internacional assegura que el Govern libi ha empitjorat la crisi nomenant com a director del departament contra la migració irregular Muhammad al-Khojam, abans al comandament del centre de detenció de Tariq al-Sikka, un dels llocs on s’han documentat greus episodis de violència.
El Govern de Mario Draghi manté en curs una negociació amb les autoritats líbies per renegociar el protocol per donar més èmfasi a la defensa dels drets humans. Draghi va triar Líbia per al seu primer viatge a l’estranger, un país clau per a Itàlia, antiga potència colonial, tant pels seus importants interessos energètics i econòmics com per al control de la ruta migratòria a la Mediterrània central. Mentrestant, l’expresident del Banc Central Europeu ha reclamat a Europa una “gestió col·lectiva” de la migració perquè Itàlia “no pot per si sola” controlar els fluxos que arriben a les seves costes. Només el 2021 van desembarcar 63.000 persones.
Però la UE no té cap intenció d’escoltar Amnistia i l’ONU. Fa unes setmanes, l’agència Ap va publicar un informe militar confidencial europeu on es demanava continuar el programa per formar i equipar la guàrdia costanera líbia, malgrat reconèixer l’“ús excessiu de força” i admetre que ja “no segueixen enterament” la instrucció europea.
“La UE i Itàlia estan finançant aquest cicle sistemàtic de la violència. Haurien d’invertir en mecanismes oficials de recerca i rescat perquè no morin en lloc d’en una estratègia de defensa”, denúncia Juan Matías Gil, coordinador de les operacions de recerca i rescat d’MSF a la Mediterrània central.
Mentrestant, la Mediterrània s’ha convertit en un cementiri. Des del 2017 han mort més de 8.000 persones en aquesta zona. El 2021 van ser 1.553, un 50% més que l’anterior. L’augment coincideix amb la menor presència d’oenagés: de gener a juny del 2021 es van iniciar nou nous procediments judicials contra organitzacions de rescat. ●
Roma ha destinat des de l’any 2017 32,6 milions d’euros en missions de suport als guardacostes libis