La Vanguardia (Català-1ª edició)
A quina marmota cal fer cas?
Aquests rosegadors fan pronòstics contradictoris sobre la durada l’hivern
Definitivament, el món és ple d’impostors. I d’això no se’n deslliura ni tan sols la particular família de les marmotes. Un any més, el 2 de febrer és la jornada en què aquests rosegadors, o alguns dels seus exemplars, van despertar de la seva hibernació a Amèrica del Nord per informar els humans sobre quant temps més es prolongarà la temporada de fred. Tant és el que indiquin les isòbares davant la saviesa de la marmota!
Una qüestió per resoldre consisteix a saber en quin oracle s’ha de consagrar la fe i la credibilitat, perquè, com va passar ahir dimecres, una pot fer una predicció a Pennsilvània i portar-li la contrària la seva col·lega novaiorquesa de Staten Island.
El Groundhog Day, afer globalment famós a partir de la pel·lícula del mateix nom dirigida per Harold Ramis el 1993 i protagonitzada per Bill Murray, va tornar a convocar la concurrència a Punxsutawney (Pennsilvània), per veure de prop la Phil, la marmota més reconeguda de totes les pronosticadores meteorològiques.
A causa de la pandèmia, la celebració es va desenvolupar de forma virtual el 2021. Però aquesta vegada la Phil va trobar els seus fans quan va emergir a trenc d’alba del seu cau a Gobbler’s Knob. Com que va veure la seva ombra, va tornar al cau, cosa que es tradueix en el fet que l’hivern es prolongarà sis setmanes més. El seu auguri es va produir després d’un fort temporal de neu a la costa est dels Estats Units i mentre se n’espera un altre, que asseguren que ve carregat de gel.
No només és la més famosa mundialment, sinó que l’anomenat cercle intern de la ciutat de Pennsilvània afirma que Phil Punxsutawney és l’autèntica, l’única, i desqualifiquen com a “suplantadores” d’altres que exerceixen també això del vaticini.
Així doncs, per citar algunes competidores, la Chuckles prediu a Manchester (Connecticut). En aquesta edició va veure la seva ombra i va coincidir amb la Phil. Però la Chuck, des del zoo de Staten Island no la va veure i, per tant, “aviat arribarà la primavera”, va subratllar Michael McMahon, president d’aquesta cerimònia, a més d’exercir com a fiscal general d’aquell districte de la Gran Poma.
“La Chuck ha estat molt precisa en les seves prediccions des del 1981”, va tuitejar l’alcalde Eric Adams, en un clar desafiament a l’statu quo de l’establishment que representa la Phil.
Aquí sorgeix un altre dilema. Adams, a diferència del seu predecessor Bill de Blasio, no va anar a aquell zoo en el seu primer Groundhog Day des que va agafar la vara de comandament. Potser va voler evitar la mala sort.
En el seu debut el 2014, o bé De Blasio va perdre el control o bé el rosegador pelut es va regirar, estranyat per trobar-se a mans desconegudes. Fos com fos, Chuck va aterrar a terra. Al cap de poc va morir per “lesions internes agudes”.
I d’aquí es dedueix que la Chuck d’ara no és la de llavors, encara que Adams li va atribuir la mateixa certesa. I sorgeix una pregunta de fons: la capacitat de pronosticar és una habilitat individual de les marmotes o un tret genètic d’aquesta espècie?
A Nova York, el relleu de la Chucks es va fer sense polèmiques. Com tampoc no existeix constància de discrepàncies amb la Phil. Aquests espècimens tenen una longevitat de 15 a 18 anys, assenyalen els manuals. Aquesta celebració té els seus orígens en una llegenda alemanya. Documents del segle XIX deixen constància que la Phil ha vaticinat llargs hiverns més d’un centenar de vegades.
En canvi, la inevitable qüestió successòria d’aquestes pitonisses va trobar una certa polèmica a la ciutat canadenca de Wiarton (Ontario). La Willie va tornar i va predir una ràpida primavera. Les seves dues màximes competidores nacionals –Sam de Shubenacadie (Nova Anglaterra) i Fred del Quebec– van pronosticar un llarg hivern.
És possible que la discrepància es degui a que aquesta Willie no és la Willie que era. Hi ha un conflicte d’identitat. A Wiarton es va dir
El dia de la Marmota evidencia que aquests meteoròlegs peluts es van substituint sense canviar de nom
que la seva estimada marmota havia mort, perquè no va aparèixer el 2021, i que les autoritats locals van ocultar la seva defunció. Hi va haver embolic, fins al punt que l’Ajuntament va fer un comunicat: “La Willie està viva o va morir? Et planteges això amb Santa Claus?”. Passats uns mesos es va acceptar que havia mort. Es va fer un funeral.
La Willie és morta, visca la Willie.