La Vanguardia (Català-1ª edició)
La marmota Phil i la política catalana
La marmota Phil va anunciar ahir sis setmanes més d’hivern als Estats Units. Ningú no va aprofitar la tradicional posada en escena a Pennsilvània per preguntar a la bestiola peluda quants mesos –més aviat anys– d’hivern li queden al Parlament de Catalunya. En cas que l’animal hagués esta inquirit hauria mostrat a càmera les dentetes de rosegador i hauria quequejat algunes síl·labes en el seu idioma, que es podrien traduir segur per alguna cosa així com “tants com desitgin jutges, jutgesses, jutgessis, diputades, diputats i diputadis”.
Fred al Parlament. Ara a compte de la història del diputat de la CUP Pau Juvillà, a qui cal desitjar, sigui dit de passada, una ràpida recuperació de la seva malaltia. La borrasca d’aquests dies és fruit de la suma d’una desobediència de pa sucat amb oli a l’Ajuntament de Lleida protagonitzada pel mateix Juvillà, el diferent criteri de la Junta Electoral Central (JEC) a l’hora de punir els que desatenen les seves indicacions en funció de la ideologia que professen i el sobrant d’ego de la presidenta del Parlament, Laura Borràs, que confon una cosa tan meritòria com ser llesta amb una cosa tan avorrible com creure’s la més llesta. La història estava escrita des del principi. Borràs representa una versió depurada del torrisme, amb més sucre i poesia en lloc de prosa i també més intel·ligència. Torra no va ser més que un activista disfressat de president, Borràs és una política disfressada d’activista.
Ara que la història li ha donat l’oportunitat de desobeir que ella tant anhelava, resulta que la seva predisposició a l’autoimmolació quedarà en no-res perquè s’ha de protegir els funcionaris de qualsevol eventualitat. Ha calgut esperar el 2022 perquè caigui una de les últimes màscares. Ara ja sabem que Laura Borràs no és millor que el seu antecessor, Roger Torrent, que va acatar la inhabilitació de Quim Torra. El torrisme, amb més teatralització, també obeeix. Encara que primer s’intenti la xarlotada de suspendre l’activitat parlamentària, com si el Parlament fos un saló de te que un obre a casa seva només quan li convé.
És subjacent en la política catalana aquesta farsa de la desobediència, que es va instal·lar en la centralitat del debat polític el 2015 i que set anys després continua corcant les institucions. Pere Aragonès va rebre ahir de la CUP una puntada de peu a l’entrecuix, precisament el dia que el seu equip havia assenyalat al calendari com el de l’inici d’una ofensiva per mostrar el seu suposat lideratge recuperant la unitat dels independentistes sota el paraigua d’una proposta que el president ha d’explicar en format conferència el proper 14 de febrer.
La CUP va clavar a Pere Aragonès una sonora botifarra plantant-lo a la reunió prevista amb ell. I de nou l’ombra de la desobediència a escena. Perquè el que la CUP exigeix al president per presentar-se a les seves reunions, pel que sembla ahir, és que es comporti com un tirà fent cas omís de la llei, impedint que els Mossos d’Esquadra facin la seva feina. Perquè aquesta i no cap altra va ser l’excusa que van donar els anticapitalistes per negar la mà ahir a Aragonès, amb el pretext que la policia catalana havia detingut a primera hora del matí quatre activistes antidesnonaments per les protestes del mes de maig passat contra el desallotjament del Bloc Llavors de Barcelona. Desobeir. El mantra fictici i insà que encega la política catalana.
I sota la desobediència, el tacticisme caïnita de sempre a les files sobiranistes. ERC negant el pa als socialistes a
La farsa de la desobediència continua corcant les institucions
compte de la reforma laboral perquè quedi clar que els d’esquerres són ells i, alhora, la CUP acusant els republicans de trair al poble a compte de les polítiques d’habitatge perquè no arreli la idea que Aragonès representa l’esquerra. Eix nacional i eix social contaminats fictíciament de desobediència. Una desobediència naïf, pròpia de l’edat del no que tan llunyana hauria de quedar als nostres representants. Tenim hivern encara per a estona. Ho ha dit en Phil.