El Marroc demana gas

El Marroc comença a moure fitxa amb Espanya, aprofitant el moment atlantista de Pedro Sánchez i la redacció de plans d’urgència davant l’eventualitat que Rússia talli o redueixi el subministrament de gas a la Unió Europea. Una canonada geopolítica connecta els cent mil soldats russos desplegats a pocs quilòmetres de la frontera amb Ucraïna amb les tensions al Magrib. La segona guerra freda transporta molta energia.

El Marroc mou fitxa i demana que Espanya li enviï gas a través de l’estret de Gibraltar, accionant en direcció contrària les vàlvules de pressió del gasoducte Magrib Europa, infraestructura que va quedar tancada el passat mes de novembre a iniciativa d’Algèria. En una entrevista amb Bloomberg, agencia nord-americana d’informació econòmica, la ministra de Transició Energètica del nou govern marroquí, Laila Benali, va anunciar ahir que el seu país vol comptar amb la col·laboració espanyola per garantir la seva seguretat energètica.

El Marroc compraria gas natural liquat (GNL) al mercat internacional, els vaixells serien enviats a plantes de regasificació espanyoles i el combustible sortiria tot seguit cap a la conducció de Gibraltar. Tres o quatre mesos després del seu tancament, com a conseqüència de la ruptura de relacions diplomàtiques entre Algèria i el Marroc, el gasoducte Magrib Europa tornaria a funcionar. Si abans enviava gas algerià a Espanya a través del Marroc, ara enviaria gas comprat pel

Marroc a través d’Espanya. El ministeri espanyol de Transició Ecològica va donar a entendre ahir que no hi haurà cap inconvenient a bombar gas cap al Marroc. Tècnicament és possible, ja que Espanya és el país europeu amb més capacitat de recepció de gas liquat, dada molt rellevant en les actuals circumstàncies de crisi internacional.

El Marroc mou fitxa després de tres mesos de silenci. Quan Algèria va deixar d’enviar gas a Espanya a través del Magrib Europa, Rabat va fer veure que no passava res, malgrat que cobrava peatge: 1,5 bcm (uns mil cinc-cents milions de metres cúbics a l’any). Aquest gas l’utilitzava bàsicament per a la generació d’electricitat. Com que el Marroc no té cap planta de regasificació al seu litoral, la seva primera reacció va con

Rabat aprofita el moment atlantista de Sánchez

sistir a licitar una planta de regasificació flotant al port de Mohameddia (Casablanca), projecte que demana temps i que podria ser desenvolupat per una empresa xinesa. Transcorreguts tres mesos, Rabat demana ajuda a Espanya en una conjuntura molt especial.

Han llegit el moment. El gas liquat és a l’agenda d’urgències de l’OTAN i Sánchez ha decidit exhibir aquests dies la divisa atlàntica. Veurem què diu Algèria. Alger envia gas a Espanya a través del gasoducte Medgaz (Almeria), amb carregaments addicionals de GNL. De moment, sense problemes. ■