Descongelar la relació

És possible que el Govern de Pedro Sánchez aspiri a cronificar la qüestió catalana. De fet, la medicina ha aconseguit que determinades malalties incurables permetin al pacient continuar vivint amb el tractament adequat. Es tracta de conviure amb el problema de la millor manera possible. Però res no garanteix que, en un moment donat, per circumstàncies inesperades, no es compliquin les coses. I això és així en el terreny de la ciència, però també en el camp de la política. De manera que cal continuar investigant per trobar solucions per als assumptes cronificats.

Un grup d’intel·lectuals d’esquerres, encapçalat per Josep Maria Vallès, Victòria Camps, Joan Coscubiela i Marina Subirats, han publicat un article a El País sobre la taula de diàleg en què, en resum, aconsellen que, en lloc d’abordar el diàleg entre el

Proposta perquè la taula de diàleg abordi qüestions que alimentin la confiança

Govern central i la Generalitat des de l’escepticisme, la inquietud o l’enumeració de greuges, valdria la pena intentar-ho a partir de progressos previs i tangibles que vagin alimentant la confiança mútua. Sembla una idea intel·ligent, perquè el desenvolupament resulta factible i interessant, perquè facilita la relació. Es tractaria, doncs, de debatre i arribar a acords concrets sobre la protecció de la llengua catalana, la millora de les infraestructures o la governança metropolitana, entre altres qüestions inajornables. Això permetria assolir consensos entre governs sobre afers crucials per a la societat catalana i les seves relacions amb la societat espanyola. Es tracta d’obrir un camí, cosa que no vol dir que el viatge sigui la meta.

De vegades, escoltant determinats polítics independentistes tancats en la seva pròpia joguina, un tem que el Govern espanyol aspiri que els passi com al protagonista d’un conte de Julio Cortázar ( No se culpe a nadie), on un home que té pressa intenta posar-se un pul·lòver blau, però la seva cara hi queda empresonada, alhora que es fa un embolic amb les mànigues, la qual cosa fatalment posarà fi a la seva vida. Però els contes són somnis i la realitat resulta més persistent. Com va escriure Earl Gray Stevens, la confiança no és mai el resultat de tenir totes les respostes, sinó d’estar obert a totes les preguntes. ■