Exclusió o cohesió

Fa una setmana es van divulgar les dades de l’atur a Espanya el 2021. Eren dades esperançadores, atès que s’havien creat 840.700 nous llocs de treball i l’atur havia baixat al 13,3%, taxa comparable a l’anterior a la pandèmia. És cert que durant el mateix període, a la zona euro, aquesta taxa vorejava el 7%, marcant Espanya el màxim comunitari. Però també ho és que en la pitjor fase de la crisi econòmica la taxa esmentada havia arribat a Espanya a un esfereïdor 26%.

Les dades més recents podrien oferirnos, com dèiem, elements d’esperança i optimisme. Però l’informe divulgat ahir per Càritas i la fundació Foessa sobre l’exclusió i el desenvolupament social a Catalunya ofereix una dada més preocupant. Segons aquest informe, estem assistint a un augment sense precedents dels nivells d’exclusió social, a causa de la inestabilitat laboral, la pobresa, les despeses excessives de l’habitatge... L’informe precisa que aquesta conjuntura té impacte sobre la salut mental, afegeix que la fractura digital també obstaculitza els processos d’integració i apunta que els migrants, els joves, les dones i les famílies amb nens i adolescents són els que han patit d’una manera més intensa els efectes de les crisis viscudes al nostre país.

Les xifres contingudes a l’informe que ens ocupa són eloqüents. A Espanya hi havia l’any passat 11 milions de persones en una situació d’exclusió social. Si en el conjunt de l’Estat espanyol la mitjana de població exclosa és del 23%, a Catalunya –la comunitat que pateix més aquest fenomen– el percentatge puja fins al 29%. Això vol dir que tres de cada deu catalans (2.258.000 persones) pateixen exclusió social, que és multifuncional i està relacionada amb una tirallonga de causes, la suma de les quals pot resultar fatal per als ciutadans més desfavorits.

Saber que augmenta la distància entre els que perceben més ingressos i els que gairebé no en tenen no pot deixar ningú indiferent. Per raons ètiques i per raons pràctiques. Una societat amb fractures obertes tan greus les ha de reduir com més aviat millor. Els autors de l’informe apunten propostes com ara reimpulsar el model d’Estat de benestar sense deixar ningú enrere, evitar la cronificació de les bretxes socials de diferents orígens o millorar la política d’habitatge. Però perquè això passi és necessari ampliar el consens sobre aquest tema, perquè només així es podrà atacar amb la força política suficient un problema, el de l’exclusió, que pot esquerdar la cohesió social. ■

L’informe de Càritas alerta d’una pujada sense precedents del nivell d’exclusió social