Els bisbes s’equivoquen

La política, com el diable, viu en els detalls. I en la photo opportunity. Bé que ho sap Pedro Sánchez. El president rep avui Alejandro Palomas, l’escriptor que va fer tremolar la terra fa uns dies a l’explicar com un capellà va abusar d’ell, amb vuit anys, fins a fer-lo sagnar. No deixa de sorprendre que només un sotrac de l’abast del de Palomas hagi captat l’atenció de Sánchez quan fa anys que les víctimes de pederàstia demanen, no ja justícia, sinó una reparació moral.

Una pensa en el llibre que hauria escrit Palomas, premi Nacional de Literatura Juvenil, de la seva pròpia història. Passa que de vegades les millors novel·les són les que protagonitza el mateix autor si pot escriure-les. Per bé que el missatge de Palomas, catàrtic, és tan potent com un llibre. Parla d’una manera de superar un dolor enorme que s’arrossega des de la infantesa i que no troba un punt de fuga. Calles i el guardes dins potser per vergonya, pel què diran, per una negació impossible, perquè és l’Església. És impressionant com algú pot mantenir alguna cosa així en silenci durant més de quaranta anys. Fins que diu prou. I dona la veu d’alarma.

Fins i tot sent els abusos més silenciats els comesos per religiosos als anys seixanta i setanta, també hi ha casos als noranta que aixafen la idea que el canvi de sensibilitat a Espanya es pot considerar suficient. Qui sap quants han cregut que el relat de Palomas era un ardit per vendre més llibres. O qui va creure sobre les vexacions que l’escriptor diu que va patir que no n’hi havia per a tant.

Que Pedro Sánchez el rebi donarà fe del sotrac social d’aquest cas, encara que res més. Tampoc una comissió d’investigació al Congrés no servirà gaire de res. És un fet que aquest tipus de comissions degeneren sovint en vies de propaganda ideològica al servei dels qui les proposen. Però per alguna cosa cal començar mentre els bisbes espanyols, d’aquesta Església que es diu abnegada davant els seus fidels, continuïn sense acceptar una investigació independent com s’ha fet a França o Alemanya. S’equivoquen els bisbes volent dirimir les denúncies només en l’àmbit canònic perquè sota la catifa només hi ha greixum. ■