Als vostres peus, presidenta!

Com a ciutadà de Catalunya, no puc estar més d’acord amb la presidenta Borràs: això va de democràcia i com que va de democràcia el més intel·ligent és decretar –bé, aconsellar els altres– el tancament del Parlament. Total...

Això va de democràcia i repressió o va de fer la guitza a ERC i encoratjar les masses amb vista a futures inhabilitacions?

Francament, cal estar molt obcecat per adoptar aquesta decisió –gravíssima– i no aturar-se a pensar sobre el ridícul en què deixa Catalunya de portes enfora, on ja s’ha imposat –i no és a Madrid, sinó a París, Londres o Brussel·les– la imatge d’un territori ric i ociós, amb uns dirigents que es dediquen a les excentricitats, pròpies de nens malcriats, en nom de conceptes que a la resta del món serveixen, justament, per limitar els abusos de poder.

Això sí: nens inofensius, que no fan més que perjudicar-se mentre la resta del planeta es dedica a assumptes seriosos.

Jo nego la premissa. Per descomptat que en un període de campanya electoral els edificis públics no poden exhibir símbols partidistes (si us plau, no diguin que el llaç groc –aquí i ara– és de tots i no és partidista). I, per descomptat, el primer ciutadà obligat a complir les lleis és el legislador, que té la prerrogativa de canviarles. Que potser jo tinc dret a incomplir una llei, negar-me a pagar un tribut o saltar-me el que m’irrita? Tret que hi hagi ciutadans de primera i de segona, idea que sobrevola a Catalunya, els líders de la qual defensen una democràcia sense separació de poders, com ja es va comprovar el setembre del 2017 en aquesta mateixa Cambra que avui paralitzen i degraden.

I si les normes electorals no són del grat de la majoria parlamentària, aquesta té la possibilitat de dotar Catalunya d’una llei electoral pròpia, com han fet totes –repeteixo, totes– les altres comunitats. En cas d’existir, Catalunya disposaria d’una junta electoral pròpia. Esclar que la Generalitat segueix fidel a la llei general de l’Estat espanyol del llunyà 1985. I així, amb 31.000 vots a Girona s’aconsegueix un escó que a Barcelona requereix 47.000 vots.

Als vostres peus, presidenta! ■

Com que això va de democràcia, clausuro –bé, ho aconsello– el Parlament