Euroversions del femení

La polèmica del Benidormfest té alguns aspectes interessants més enllà de les decisions dels jurats. Ens mostra que La dona, escrita així, com si fos possible parlar d’ella com un universal, no existeix. Hi ha versions del femení, cada una la seva.

Les lletres de les tres finalistes són, en aquest sentit, molt il·lustratives. La guanyadora, Chanel, ens ofereix la versió d’una dona trencadora, única i inimitable: “Pa romper cadera, romper corazones. Solo existe una. No hay imitaciones”. Una dona sense complexos que “vuelvo loquito a todos los daddies” i disposada a prendre qualsevol iniciativa: “Yo siempre primera, nunca secondary”. En la seva versió, es tracta d’una dona empoderada a partir dels seus atributs, entre els quals no falta la referència a la mare: “la mami, la reina, la dura, una Bugatti”.

Les altres dues mostren una altra versió més maternal. Rigoberta Bandini, amb el seu Ay Mamá, invoca a la mare ferma i amb atributs: “Mamá, mamá, mamá. Paremos la ciudad sacando un pecho fuera. Con la manera de nuestras madres”. És la mare nutrícia (“que tienes siempre caldo en la nevera”) i protectora (“Tú que podrías acabar con tantas guerras”) que es reivindica com a font de la humanitat i la bellesa.

La tercera versió, molt semblant a l’anterior, ens l’ofereix la cançó de Tanxugueiras, Terra, un cant a la mare terra en què se celebra la vida cantant i ballant a l’estil “de les nostres mares”.

Es tracta d’una casualitat, una simple coincidència? Sembla que no, que l’esperit de l’època –i la feminització que li és pròpia– també assoleix un esdeveniment, una mica moix, per despertar-lo i donar-li nou vigor. La veu de les dones –en plural– es deixa sentir amb força i mostra aquesta diversitat d’estils i de vivències del femení. Cosa que no va sense la polèmica i els ressons d’odi, fins i tot, ara disseminats per les xarxes socials.

El fals dilema mare-dona reapareix en la polèmica, amb noves robes, alimentant la nostàlgia que es podria dir el TOT de l’ésser femení o almenys una versió clara i políticament correcta. La realitat del quotidià i els testimonis que escoltem a les consultes més aviat dibuixen escenaris molt diversos, amb anhels i contradiccions, amb fermeses i vulnerabilitats on cadascú ha d’inventar la seva fórmula per viure la seva feminitat sabent que no tota pot reduirse a la maternitat o a la seducció. Hi ha, afortunadament, versions alternatives i híbrides.