La Vanguardia (Català-1ª edició)
Adeu a les notes escolars?
Els professors continuaran avaluant cada trimestre i els pares rebent els resultats dels fills el curs que ve a Catalunya
L’esborrany del decret de currículum que ha presentat la Generalitat als docents aquesta setmana incorpora algunes novetats respecte a les avaluacions dels alumnes, però no suposa que els pares rebran menys informació sobre l’evolució acadèmica dels fills. Es promou una avaluació competencial rica en informació del progrés del nen en cada matèria o àrea de coneixement, i, una altra novetat, s’eliminen les notes de final de curs en cursos senars a l’etapa de primària.
Això obliga a canviar la freqüència amb què els docents informen els pares de l’evolució dels seus fills? No, els centres continuaran avaluant per trimestres i les famílies tindran informació periòdica dels progressos de l’escolar. El sistema se sosté sobre tres potes: centre, família i alumne.
Significa que s’obliga els centres a eliminar les notes tal com es reben ara? No. En aquest apartat hi ha poca novetat. Es manté al butlletí de notes la gradació d’assoliments, d’excel·lent, notable, suficient i l’únic que varia és no assoliment per en procés d’assoliment.
Canvia alguna cosa? Sí. S’impulsa que els centres vagin cap a una avaluació diferent de la purament quantitativa i s’eliminen les qualificacions de primer, tercer i cinquè de primària.
El Departament d’Educació proposa eliminar les notes oficials, les que tenen caràcter administratiu, dels cursos senars de primària. No són les notes que reben els pares, sinó les que rep l’administració sobre cada alumne. S’entén que els diferents ritmes de creixement dels nens en aquestes edats, compreses entre els 6 i els 11 anys, no permet precisar uns objectius de currículum anuals. Es prioritza el que s’anomena cicles. Hi ha tres cicles a primària: primer i segon; tercer i quart; cinquè i sisè. Les diferències de maduresa entre els 6 i els 7 anys, per exemple, poden portar un alumne a llegir amb dificultat un text i un altre a llegir d’una tirada. Per això, l’esborrany del document planteja que les repeticions, si són necessàries, es facin quan acabi el cicle. Abans de la llei Wert, ja s’incidia en la validesa de final de cicle. A secundària, l’administració recollirà les notes per cursos.
Però el canvi substancial no es troba en la supressió d’aquestes notes finals, sinó en la manera d’avaluar dels docents, més complexa i amb més evidències avaluadores, i en la informació que previsiblement rebran els pares, més qualitativa. Com deia el professor Sergio del Moral en una entrevista en un altre mitjà, no val per res dir a un tennista en un entrenament que el seu servei és de nivell 7o assoliment notable si no va acompanyat d’una valoració objectiva i de les possibilitats de millora. En una avaluació formativa, el nen sap els objectius i criteris amb què serà avaluat. Per exemple, en una exposició oral se li dirà prèviament que se li valorarà el coneixement del tema, el vocabulari i la dicció.
Els sabers de la lògica de l’educació tradicional passen a competències. I el currículum que desplegui la nova llei d’Educació espanyola es basa en competències (impulsat a Catalunya des de fa cinc anys).
“L’avaluació –insisteix el document– ha de permetre que, tant el professorat com els alumnes, puguin identificar les dificultats i els errors que sorgeixen al llarg del procés educatiu i prendre les decisions oportunes per aconseguir els objectius”. ●
S’impulsa que les escoles i els instituts vagin cap a una avaluació diferent de la purament quantitativa