Inquietud a l’Empordà per un parc eòlic al mar

El territori deixa clar que no rebutja les renovables, però sí que s’oposa a implantar-les en llocs “sensibles”

Les declaracions de la consellera d’Acció Climàtica, Teresa Jordà, de tenir un parc eòlic marí flotant davant la costa catalana el 2030 generen inquietud i dubtes entre els alcaldes de l’Empordà, on dues empreses privades preveuen instal·lar 35 aerogeneradors mar endins a una distància mitjana de 24 quilòmetres de la badia de Roses. Tot i que Jordà no va voler precisar l’emplaçament dels molins, els experts apunten que les dues úniques alternatives possibles són la costa del delta de l’Ebre i el nord de la Costa Brava, amb l’excepció que al sud, com més allunyat de la costa, menys bufa el vent.

Els opositors al parc eòlic marí, entre els quals hi ha alcaldes, entitats i científics, deixen clar que no estan en contra de les energies renovables, però sí que es projectin en llocs “sensibles” com el previst. “No té sentit que la costa de l’Empordà es converteixi en un polígon industrial on miris per on miris només vegis molins i tot això en mig de zones protegides”, explica el vicepresident de l’Associació Stop Macro Parc Eòlic Marí, Jordi Ponjoan.El lloc on s’implantaria, en cas que tiri endavant, és una zona de veda creada pels pescadors fa nou anys per regenerar la flora i fauna de la zona, en especial el lluç, cosa que s’ha aconseguit. “No ens agrada l’emplaçament, però si s’acaba implantant millor en aquesta zona on no treballem que en altres llocs”, diu el pescador Antoni Abad.

Més d’una vintena de municipis han aprovat mocions en contra d’aquest projecte eòlic marí, que encara no ha iniciat cap tramitació. El ministeri està resolent les al·legacions presentades al Pla d’Ordenació de l’Espai Marítim (POEM), el full de ruta del Govern central en matèria d’energia eòlica.

L’alcalde de Torroella de Montgrí, Jordi Colomí, diu que no veu forassenyat actuar al medi marí però considera que no es pot “transformar el mar en un bosc de macromolins que destrossin el paisatge i afectin la biodiversitat”. “Em preocupa que en un futur puguem pensar que vam fer una barbaritat”, reflexiona. El de Castelló d’Empúries, Salvi Güell, demana que la implantació de renovables es faci de manera “ordenada” i demana conèixer la capacitat del territori de produir energia per altres vies abans de decidir quants molins fan falta. L’alcalde de Roses, Joan Plana, afirma que el territori no assumirà cap projecte que “posi en risc” la biodiversitat i la fauna marina de la badia de Roses. Reconeix, però, que la transició energètica implica uns costos per al territori i demana consens. El mateix que exigeix l’alcalde de l’Escala, Víctor Puga, que considera “innegable” que s’acabi assumint alguna instal·lació. “L’on i el com és el que cal discutir”, afirma i posa sobre la taula un altre factor que considera que no es pot obviar: el retorn turístic que suposa per al territori disposar d’un “paratge privilegiat”.

No ho veu així l’enginyer i director general de l’empresa paperera LC Paper, Joan Vila, que augura un canvi de model turístic, més sostenible que l’actual, amb la implantació d’un parc eòlic marí. Diu que l’impacte de petits parcs eòlics terrestres o fotovoltaics seria “brutal” en comparació amb una instal·lació sobre el mar que generaria la meitat del consum d’energia de les comarques de Girona el 2050 i evitaria dependre energèticament d’Aragó. “El parc és clau per a Girona”, subratlla. ●

L’impacte sobre la biodiversitat marina, el paisatge i el turisme, entre els arguments esgrimits

Sant CnaeloCaoa Recreació del parc vist des de la platja de l’Estartit amb les illes Medes de fons