La Vanguardia (Català-1ª edició)
“Alguns capellans m’han insultat”
Amélie Nothomb novel·la els últims dies de Crist a ‘Set’
Quan tenia tres anys el seu pare li va parlar de Jesucrist i ella va saber que seria “el meu heroi i m’acompanyaria durant tota la vida”. També va saber que escriuria sobre ell. Però Amélie Nothomb, membre d’“una família molt catòlica de Bèlgica”, no s’acabava de veure preparada mai del tot, perquè “abans havia de practicar”.
Ja complerts els 50, el 2018, “continuava sense estar a punt, però vaig sentir que envelliria i em vaig tirar a la piscina”. Set (Anagrama) és el resultat d’aquell salt al buit, una novel·la escrita en primera persona en què Nothomb es posa en la pell d’un Crist molt humà per relatar els seus últims dies: el judici, la nit abans de morir, el viacrucis, la crucifixió i la resurrecció.
El Jesús de Set pateix, tem, odia, desitja, dubta, sent i estima; sobretot estima. “Aquest text és com un evangeli. Els he llegit tots i els admiro, però tenen algunes llacunes, els falta el cos, que és la crucifixió, i jo he escrit l’evangeli del cos i la set”, va assegurar ahir l’escriptora belga en una roda de premsa a Barcelona.
No ha estat una tasca fàcil. “He pujat a la creu en cada pàgina i he escrit durant quatre mesos el que va viure Crist aquell dia”, va relatar. Però el particular calvari de Nothomb no es va acabar amb l’escriptura del llibre, perquè la recepció de l’obra ha estat desigual i, en alguns casos, no menys dura que el procés de creació.
L’autora ha rebut elogis, però també moltes crítiques de creients que l’acusen de blasfema, cosa que ella qualifica de “malentès”, perquè “el llibre és tan sols una novel·la”. Tampoc el clergat no ha valorat Set de manera uniforme: “El Vaticà va ser molt tebi. Després alguns capellans em van escriure insultantme; no eren les primeres cartes que rebia amb insults, però sí les primeres de religiosos. Són unes missives admirables”, va ironitzar. Però tampoc no van faltar els elogis, procedents “de capellans joves que han celebrat el llibre”. “És la diferència entre la vella Església i la jove”, va afegir.
A tall de defensa, Nothomb va assegurar que “jo no estic en possessió de la veritat; aquesta és la meva versió de la història i convido tothom a donar la seva pròpia visió de Crist”. El seu és un Jesucrist que veu durant el judici com les persones a qui va ajudar amb els seus miracles es giren en contra seu i no pot evitar patir per aquesta traïció; un Jesucrist que estima Magdalena i té sexe amb ella; un Jesucrist que pateix i defalleix quan porta la creu; un Jesucrist que es presta al sacrifici per salvar una humanitat, que 2.000 anys després no sembla que hagi estat rescatada.
“Estima els altres com a tu mateix. Això és el que deia la versió canònica, i per mi és paradoxal, perquè Crist accepta ser sacrificat, i això no és propi d’una persona que s’estima a si mateixa, al contrari: és monstruós. Quan vaig llegir l’evangeli als 12 anys i veia com aquell patiment havia estat glorificat per l’Església, vaig emmalaltir”, va explicar l’autora d’Higiene de l’assassí. Ara, 40 anys després, el procés de creació de Set ha tingut un efecte terapèutic, perquè “m’ha servit per començar a trobar un principi de resposta que m’ha guarit”, va concloure Nothomb. ●
“He pujat a la creu en cada pàgina i he viscut durant quatre mesos el que va viure Crist aquell dia”, explica