El campament de plantes refugiades

El delta del Llobregat inspira a La Capella ‘Imaginaris multiespècies’, una mostra sobre formes de vida èticament responsables

Vicky Benítez és artista i jardinera. Durant els dotze anys que va treballar en a Parcs i Jardins va tenir ocasió de familiaritzar-se amb el Catàleg espanyol d’espècies exòtiques invasores, un informe ministerial que estableix la llista de les espècies de fora que suposen una amenaça per a les espècies i hàbitats autòctons pel seu “comportament invasor” o pel “risc de contaminació genètica”, i per tant han de ser eliminades. A Benítez li inquieta l’“arrogància” de l’ésser humà, que es creu capaç de dominar la natura; la confrontació entre el que és d’aquí i el que ve de fora. Però és que, a més, a la llista d’espècies

perseguides, moltes formen part del nostre paisatge, com ara l’atzavara o pita, la figuera de moro o l’ungla de gat. Fent una transpolació a les migracions humanes, ha creat el Jardí d’exòtiques invasores, una mena de camp de plantes refugiades on creixen espècies originàries d’altres països naturalitzades al delta del Llobregat.

El Jardí d’exòtiques invasores, amb forma de serp, ocupa, des d’avui i fins al 30 d’abril, pràcticament tot l’espai central de La Capella, i forma part d’Imagina

ris multiespècies, una exposició comissariada per l’investigador cultural i escriptor Christian Alonso, que “convida a imaginar una comunitat on els humans no ocupen una posició jeràrquica, hegemònica i violenta cap a les altres espècies”, i proposa “noves formes de vida èticament responsables”.

Com en el cas de la instal·lació de Benítez, l’ecosistema complex i fragilitzat del delta del Llobregat també és el punt de partida de la investigació d’Eduardo Ruiz, les obres poètiques del qual –la reproducció en vidre d’un niu d’una terrerola comuna, passaports que il·lustren la migració de la papallona monarca a què superposa fil metàl·lic d’un reixat aeroportuari...– parlen de com els desplaçaments humans (aeroport, port o carreteres) condueixen a la desaparició d’espècies. I el mateix Alonso posa imatges als profunds canvis que han experimentat el territori mitjançant una animació, Parasitisme comtal, que marca la transformació des del 1956 fins al 2020.

La mostra també recull l’obra de Llapispanc, artista de la ferralla que durant els seus anys de resident a La Escocesa va conviure amb piles d’electrodomèstics i objectes domèstics rebutjats a les escombraries i que aquí reuneix com un Exvot a l’excés. Olga Olivera-Tabeni se submergeix en la vida social dels fongs; Nien Boots presenta a Bestiari aberrant un conjunt escultòric que representa el ritual de festeig entre una vespa i una orquídia i, entre d’altres, el col·lectiu Quimera Rosa especula sobre la possibilitat de convertir-se en planta: la hibridació de la sang humana mitjançant injeccions de clorofil·la o la difusió d’un protocol per tractar lesions cutànies produïdes pel papil·loma humà amb teràpia fotodinàmica que possibilita que el cos humà experimenti un procés de fotosíntesi. ●

CÉSAR RANGEL Imatge de la instal·lació Jardí d’exòtiques invasores