No et crec, fenomen

Fa uns dies, mentre trastejava per YouTube, vaig recuperar un escàndol de fa anys: recordeu la nit que Ronaldo va contractar tres transvestits? Era el 2008: la història havia commogut el Brasil, el món del futbol en general, ja que llavors el Fenomen encara aixecava el públic als estadis.

(Jugava al Milan i estiraria la trajectòria una miqueta més al Corinthians, tot i que en aquest últim tram ja era una caricatura de si mateix, coix i derrotat per l’hipotiroïdisme).

Compungit el 2008, Ronaldo havia concedit una entrevista a O Globo per reconèixer els fets, el fitxatge dels transvestits, i disculpar-se públicament. L’escenari era magnífic: a la seva colossal casa a Rio de Janeiro, en un gran jardí amb sortida directa al mar, Ronaldo atenia una entrevistadora en minifaldilla.

La periodista li va preguntar:

–Vostè va contractar tres transvestits? Ronaldo, cabells afro i pinta de no haver trencat un plat, va contestar:

–Vaig contractar tres dones. Va ser un acte estúpid de què estic penedit. Però quan van arribar a casa i vaig descobrir que eren transvestits, vaig treure la targeta vermella i les vaig expulsar del terreny de joc.

Va fer cara de murri.

Sempre s’ha rigut de si mateix i del món. (...)

Pensava en aquell episodi just ahir, després que el Fenomen, avui president del Valladolid, reaparegués en escena per explicar-nos que fa molts anys, el 1997, Romário li havia parat una trampa.

Ronaldo explicava:

–Romário era un fill de puta [literalment]. En el Mundial del 1994 obligava els joves de la selecció a netejar-li les botes i portar-li cafès. I dies abans de la Copa Amèrica del 1997, un dia em va dir: ‘Prepara’t, que aquesta nit sortim; vine amb mi i no t’amoïnis...’. I se’m va emportar de festa i vam tornar a les cinc de la matinada. A l’entrenament de l’endemà jo estava mort. Llavors vaig entendre que Romário intentava cansar-me per prendre’m el lloc.

Com a detall esportiu, recordaré que ningú no va fer fora ningú. Ronaldo i Romário van compartir la davantera i la canarinha va guanyar aquella Copa Amèrica.

Com a detall divertit, diré que crec que Ronaldo ens pren el pèl, se’n fot de nosaltres com sempre, aquesta és la seva marca d’aigua. Aquella gresca només era cosa de Romário? Ja.

PD: En realitat, l’anècdota no té cap importància. Però quan penso en tots dos, se’m posa la gallina de piel. Els culers més granats deuen recordar que al seu dia el Barça va tenir Romário i després Ronaldo, gairebé amb solució de continuïtat.

Ronaldo diu que Romário se l’emportava de festa per cansar-lo i prendre-li el lloc a la selecció...