La Vanguardia (Català-1ª edició)
“21 grans no són prou”
“Vull ser el tennista que tingui més grans títols? Sí. M’obsessiona no ser-ho? Gens”, diu Rafael Nadal ja a Mallorca
Diumenge les imatges ens ho explicaven tot.
Després de tombar el gegant Daniïl Medvédev (25) a la final de l’Open d’Austràlia, en 5h24m de meravellós tennis, Rafael Nadal (35) s’abraçava amb el seu equip al vestidor del Rod Laver Arena i després conversava amb el mateix Rod Laver, llegenda del tennis, abans de pujar a la bicicleta estàtica per descongestionar els músculs.
Després se n’havia anat a dormir i el matí següent matinava per pujar a un avió, de tornada a Espanya, vol que no s’elevaria mai.
Circumstàncies aeroportuàries anul·larien el trajecte, i aquella aventura deixava a terra per un dia el balear i tot el seu equip, que van posposar fins ahir una roda de premsa que s’hauria d’haver celebrat dimarts a Manacor.
Ara, assegut amb la copa Norman Brookes del 2022 –així es diu el trofeu de l’Open d’Austràlia, el seu 21è títol del Grand Slam, més que cap altre home–, el balear atén en viu la premsa local mentre la resta del món segueix la conferència per via telemàtica.
–A la final, vostè estava dos sets a baix, 2-3 al tercer i 0-40. Com va poder superar aquella situació?
–Jo també pensava que allò era molt complicat. Què feia? Continiar jugant. En una situació així no pots dir: “Ja està”. El tennis té una cosa: tal com es compten els punts, aquest esport sempre et dona una opció. Sempre hi ha vertigen. Tots en tenim. I el que sembla impossible, com superar el 0-40, pot passar d’una situació crítica a veure com el panorama ha canviat deu minuts més tard i serveixes per guanyar el tercer set. No és que el partit torni a començar, però ja no és tan clar.
Nadal s’allarga en les respostes. És generós, no fuig d’estudi, contesta tot el que se li pregunti fins i tot encara que ja se li hagi preguntat abans:
–Què li va passar pel cap quan no va tornar l’últim cop de Medvédev?
–No ho sé. Abans de la final estava nerviós perquè m’hi jugava una cosa important, però així com altres anys havia arribat a Austràlia molt preparat, aquesta vegada tot era al revés, amb moments molt dolents, sense entrenar-me bé i amb el virus que m’havia tingut deu dies tancat a casa abans de sortir cap a un torneig important.
Hi anava molt més que just, i s’havia convertit en una situació dramàtica.
–Vistos els problemes a l’escafoide del peu, es veu tornant a jugar?
–Esclar que sí! Avui em veig amb més opcions que fa quatre setmanes.
Nadal confessa que el punt d’inflexió en el torneig va ser en tercera ronda, quan va superar Khatxànov, ja que fins aleshores encara no s’havia vist amb un jugador de màxim nivell.
Diu que aquella prova, la del rus ex top 10, li exigia un pas endavant.
–Quan vaig superar aquella tercera ronda, començava a respirar d’una altra manera –diu.
També diu que els últims sis mesos havien estat foscos, amb dubtes que l’havien obligat a replantejar-se les coses, a treballar més al gimnàs, “cosa que no m’agrada especialment”.
–He estat sis mesos no apte per lluitar pels meus objectius. I provava canvis i no veia solucions i no sabia què passaria. Intentava treure alguna cosa del dia a dia. Un dia m’entrenava vint minuts. Un altre, dues hores. Un altre, gens ni mica. Si aquell dia no podia sumar, procurava no restar. De manera que me n’anava a casa.
–Ha pensat a ser més selectiu al calendari per preservar-se ?
–Si jugo menys, deixo de ser tennista. Aquests dos anys he jugat en ocasions comptades, de sis a vuit tornejos per curs, i això no és res. M’agradaria tenir l’opció de deixar de ser tan selectiu i jugar més tornejos, no menys. –I què el mou encara?
–Em mou pensar que cada torneig que ve no l’he guanyat. M’agrada fer el que faig, això em motiva. Sé que això té data de caducitat, com tot a la vida, tot i que l’esport s’acaba abans. Però mentre en continuï gaudint, és la meva il·lusió, guanyi o perdi.
–I on té el sostre, ara que té 21 grans? –Ni idea, no li puc donar una xifra. Fa poc firmava només continuar jugant a tennis. Ara tinc 21 grans. Vull ser el que tingui més grans? Sí. M’obsessiona o em frustraré si no ho aconsegueixo? Gens ni mica. En tot cas, no crec que amb 21 grans en tingui prou per ser el que al final en tingui més. Tant Federer com Djokovic com jo hem aconseguit molt més del que hauríem somiat de nens. El debat genera interès, però per dins no hi penso gaire, sinó que segueixo el meu full de ruta. ●
Si jugo menys, deixo de ser tennista; en dos anys he jugat de sis a vuit tornejos per curs: no és res”
A Austràlia hi havia anat molt més que just i aquella era una situació dramàtica per a mi”
Un dia m’entrenava vint minuts; un altre, dues hores; un altre, gens, així que me n’anava a casa” Rafael Nadal