La inflació de l’eurozona puja fins al 5,1% al gener i afegeix pressió al BCE

La inflació de l’eurozona va sumar una dècima més en taxa interanual al gener i es va situar en el 5,1%, rècord històric des que existeix la moneda única, segons va informar ahir

Eurostat. Els preus generals no afluixen, encara que en la inflació subjacent, que exclou del còmput l’energia i altres components volàtils com els aliments, sí que es va produir una certa relaxació al caure tres dècimes i tancar el mes en el 2,3%.

Lituània va ser el país de l’eurozona on més va augmentar la inflació (12,2%), seguit d’Estònia (11,7%) i Eslovàquia i Bèlgica (8,5%). Al contrari, França va ser el país on menys va créixer (3,3%), seguit de Portugal i Finlàndia (3,4%). A Espanya, la inflació va ser del 6,1%.

El canvi d’any no ha suposat cap alleujament al que és ja, sense cap gènere de dubte, un problema de primera magnitud a l’eurozona. Una inflació elevada afecta la competitivitat de les exportacions, però té altres efectes potencials molt nocius com la reducció dels marges empresarials i les caigudes de la inversió de les empreses i el consum de les famílies.

Per aquesta raó, els bancs centrals d’arreu del món utilitzen normalment la política monetària convencional i heterodoxa per combatre la inflació. Així està passant als Estats Units –on la Reserva Federal ja ha deixat clar que apujarà els tipus d’interès en la reunió del seu comitè de mercat obert del març–, entre altres països, però no pas a l’eurozona.

El Banc Central Europeu (BCE) no mou fitxa encara i prefereix esperar que els preus es moderin a mesura que es resolguin els colls d’ampolla derivats dels problemes a la cadena de subministrament i es moderi l’alça dels preus energètics. Avui, el consell del BCE

no farà res que li suposi allunyar-se del guió marcat a les reunions precedents. Vitor Constancio, exvicepresident del BCE i sense cap responsabilitat en la institució, va explicar ahir que “el lleuger augment de 0,1 punts en la inflació no és raó per a cap canvi en l’enfocament i les expectatives del BCE”.

El preu oficial dels diners a l’eurozona està ancorat en el 0% des del març del 2016, quan la institució que presidia llavors Mario Draghi buscava accelerar el crèdit, el creixement i... la inflació. Ara, en l’escenari suposadament postpandèmia, el creixement és relativament fort i la inflació està pels núvols. Però els tipus, que el BCE no ha apujat des del 2011, continuen exactament al mateix lloc, el 0%, amb la facilitat de dipòsit –l’interès amb què es remunera als bancs pels seus diners– en el 0,5% negatiu.

Fora de Frankfurt, als mercats, els senyals apunten a pujades inevitables dels tipus d’interès a l’eurozona aquest any. És el que es reflecteix en la cotització de l’euro o en l’aplanament de la corba de tipus del deute dels principals estats. Però els mercats, moltes vegades, també s’equivoquen. ●

El Banc Central Europeu es reuneix avui i tornarà a deixar els tipus d’interès en el 0%, on són des del 2016