Excessives sorpreses

Les xifres d’afiliació i atur publicades ahir han tornat a sorprendre. Si atenem als titulars de les notes de premsa dels organismes competents semblaria que estem en presència de diversos miracles. Així, comptabilitzant únicament els últims nou mesos, s’han afiliat a la Seguretat Social 900.000 persones, mentre que l’atur registrat ha caigut l’últim any en més de 840.000 persones.

Que aquestes xifres són certes ningú no ho dubta. Però analitzar l’últim exercici pot induir a error, perquè el punt de partida, sigui el gener o l’abril de l’any passat, amaga part de la realitat: la destrucció d’afiliació que s’havia operat el 2020 i l’augment subsegüent de l’atur. Així, prenent com a referència les xifres de l’EPA, publicades la setmana passada, el perfil que es dibuixa és menys positiu: entre els quarts trimestres del 2019 i el 2021, l’ocupació EPA ha millorat certament, però molt menys del que les xifres d’afiliació esmentades donarien a entendre: en conjunt, uns 400.000 ocupats addicionals. La diferència deriva, justament, del punt de partida: si es computa entre el quart trimestre del 2020 i el quart del 2021, el seu augment és proper al milió de nous ocupats, però ja que es van destruir prop de 600.000 llocs de treball entre l’últim trimestre del 2019 i el del 2020, el saldo dels dos anys és molt menys favorable.

I el mateix passa quant a l’atur. Cert que l’any que va finalitzar en l’últim trimestre del 2021 s’havia reduït en més de 600.000 persones, però tampoc no es pot oblidar el seu augment anual en més de mig milió en l’últim trimestre del 2020. En resum, entre finals del 2019 i del 2021 l’atur s’ha reduït en menys de 100.000 persones. De fet, la taxa d’atur dels actius de 16 i més anys amb prou feines s’ha mogut els dos últims anys: un 13,8% en l’últim trimestre del

Aquest 2022 podríem acabar creant prop de 600.000 llocs de treball, i 450.000 més el 2023

2019, un 16,1% en el mateix període del 2020 i un 13,4% el trimestre passat.

Tot això no implica llançar aigua al vi d’un creixent optimisme per poc que la pandèmia afluixi. Les meves previsions apunten que aquest 2022 podríem acabar creant, si la covid o altres elements geopolítics exteriors no ho impedeixen, prop de 600.000 llocs de treball, i 450.000 més el 2023. Són avanços en línia amb el que fèiem entre el 2015 i el 2019 i que, per a una economia tan terciaritzada i dependent dels serveis personals privats com la nostra, són perfectament possibles.

Per això, més que eufòria, prudent optimisme. Perquè els augments d’ocupació no donen per a tant i, a més, reflecteixen el creixent biaix, una vegada més, cap a serveis de contingut valor afegit, tornant al model previ a la covid, el que justament volem transformar. I pel que fa a l’atur, hem retornat al moment precovid. Encara queda molt camí per recórrer.