La Vanguardia (Català-1ª edició)
“El deute comú de la UE va ser un gran pas de solidaritat”
El ministre de Comptes Públics francès, Olivier Dussopt, visita avui i demà Madrid per abordar amb el Govern espanyol l’ambiciosa agenda d’aquest semestre, en què França presideix el Consell de la UE. Al seu despatx del complex de Bercy, al costat del Sena, Dussopt va expressar a La Vanguardia la seva visió optimista de l’economia francesa. El ministre va destacar “la cooperació extremadament estreta”, sense igual, entre les duanes de França i Espanya, on els agents duen a terme múltiples intervencions conjuntes contra els tràfics il·lícits.
França ha estat molt contundent, durant la pandèmia, ajudant les empreses. La política keynesiana ha funcionat?
A la nostra política l’hem anomenat “costi el que costi”. El president de la República va veure que la crisi del 2020 no es devia en res a l’economia en si mateixa sinó a una decisió de la societat de parar totes les activitats per frenar el virus. Així que vam optar per intervenir massivament. L’Estat francès ha gastat 140.000 milions d’euros per finançar els ajuts d’urgència, amb un fons de solidaritat que ha beneficiat gairebé dos milions d’empreses. Veiem aquestes despeses com a inversions. Així que s’han aixecat les restriccions, l’economia s’ha recuperat amb molta rapidesa. Hem tingut la grata sorpresa de constatar un creixement del 7% el 2021. Això es tradueix en bons indicadors, com una disminució del dèficit més gran que la prevista. Seríem al voltant del 7% de dèficit el 2021. Això ens permetrà complir l’objectiu del 5% el 2022 i del 3% el 2027. Els indicadors econòmics també són bons. L’atur és inferior al nivell d’abans de la crisi. França sempre havia tingut un atur important. Poder rebaixar l’atur a la sortida de la crisi és una cosa que somiàvem i ho hem aconseguit.
No és inquietant el deute?
El deute francès estarà entorn del 113,5% (del PIB) el 2022. Havíem calculat que podia ser del 120%, però el creixement ens ha ajudat a reduir-lo. Continua sent alt, però sabem que si no haguéssim fet res, si no haguéssim ajudat les empreses, superaríem el 130%. Al final això demostra que de vegades és millor prevenir que curar.
Un objectiu de la presidència francesa és revisar el pacte d’estabilitat. Què pretenen?
Creiem que la suspensió de certes clàusules del tractat és útil fins a finals del 2022 però no es justifica més enllà. És necessari conèixer quines seran les noves regles. Volem facilitar els debats, amb neutralitat. Pensem que el debat entre europeus a propòsit de la revisió dels criteris, per exemple respecte al deute del 60% del PIB, és legítim ja que la mitjana del deute és avui del 100% i hi ha grans diferències entre països, des del 20% a gairebé el 200%. Creiem que l’enfocament de la Comissió Europea és una base interessant. Va plantejar que hi podia haver nous criteris que garantissin l’estabilitat monetària i una trajectòria cap a l’equilibri, però amb intel·ligència per garantir les inversions per a la transició ecològica i la digital, a més de donar flexibilitat a la UE davant una nova crisi.
L’equació econòmica és difícil. Hi ha un creixement fort però la inflació és alta i poden pujar els tipus d’interès...
L’equació és difícil, però és lògic després de patir tots una recessió increïble el 2020 i una pertorbació d’activitat que mai ningú no havíem imaginat. Hi ha inflació, però s’explica per una sèrie de tensions, geopolítiques, de l’energia, i pel rellançament. S’explica també perquè França, la UE i els EUA han respost a la crisi no només amb una política de suport a les empreses sinó amb una política monetària basada en la creació de moneda. La nostra esperança és que aquest rebot inflacionista sigui temporal i el segon semestre es torni a taxes més normals.
Per la pandèmia s’ha utilitzat el nou instrument del deute comú de la UE. França voldria institucionalitzar-lo?
La possibilitat que es va donar la UE de contractar un deute, una cosa que abans no existia, és un pas molt fort d’integració i solidaritat. Va ser a causa de la crisi i també per la implicació dels líders. El president francès va exercir un paper particular i n’estem molt orgullosos. Ha estat molt útil per als nostres dos països. Abans de plantejar la qüestió de perennitzar el deute europeu cal qüestionar la capacitat de la UE per pagar-lo. Per això França, a més del pacte d’estabilitat, té com a prioritat animar els debats sobre la definició dels recursos propis. Poden procedir de la fiscalitat internacional i la mediambiental. El nostre objectiu és que la UE pugui decidir aquest any sobre la naturalesa dels seus recursos propis, que li han de permetre reemborsar aquell primer deute contret. El temps apressa perquè el primer pagament serà el 2028. Si no hi ha acord, seran els estats els que hauran de fer front al pagament.
L’atur ha baixat i hi ha moltes empreses que no troben personal, però paradoxalment persisteix el discurs antiimmigració en alguns partits.
No crec que sigui paradoxal. Els partits polítics francesos amb un discurs antiimmigrants no mostren en general gaire interès per
Auge de l’ocupació “Reduir l’atur en sortir de la crisi era una cosa que somiàvem i ho hem aconseguit”
Líder a Europa “L’atractiu de França per a les inversions estrangeres serà durador”
Rigor i inversions “En el pacte d’estabilitat cal revisar el criteri del deute del 60% del PIB”
Reforma pendent “França necessita un sistema de pensions més equilibrat i just”
l’economia ni pel creixement. Són partits de l’extrema dreta, l’única motivació de la qual és dividir i estigmatitzar, i no el desenvolupament econòmic o l’interès de les empreses.
França rep una inversió estrangera rècord. Es consolidarà o és un fenomen passatger?
Crec que és un fenomen amb vocació de durar. Per segon any consecutiu, França és el país europeu més atractiu per a la inversió estrangera. Les decisions que hem pres per ser competitius són duradores. El més important és que el 2017 el president es va comprometre a abaixar l’impost de societats, que era del 33,33%, al 25%. Som al 2022 i és del 25%. També vam abaixar algunes cotitzacions socials per augmentar l’atractiu del sistema econòmic francès.
Encara està pendent, per culpa de la pandèmia, la reforma de les pensions. Altres països han adoptat mesures dures, com Alemanya o Espanya. França arribarà tard a aquesta reforma?
La reforma de les pensions és un tema extremadament complicat i sempre suscita crispació política i social. Malgrat tot, l’hem d’afrontar. Independentment de la crisi, el sistema de pensions francès no és equilibrat. Cal equilibrar-lo perquè sigui sòlid i duri. Una altra raó és que el sistema actual no és just perquè tenim 42 règims de pensió diferents. Tracta menys bé les persones que coneixen la precarietat i el canvi d’ocupació, els qui passen del sector públic al privat, les dones que paren de treballar per tenir fills. Necessitem reconstruir un sistema que sigui equilibrat i esborri aquestes injustícies. ●