La Vanguardia (Català-1ª edició)
Moscou tanca les emissions de Deutsche Welle a Rússia
L’OTAN adverteix contra les maniobres a Bielorússia
Rússia va anunciar ahir el tancament de les emissions en rus de Deutsche Welle i va retirar l’acreditació del seu personal. La decisió va tenir lloc l’endemà que Berlín prohibís el servei de la russa RT (Russia Today) en alemany. Les autoritats russes van informar així mateix que obrien un procediment per declarar l’emissora “agent estranger”, qualificació de connotacions negatives i arrels soviètiques. Moscou va informar també que prohibirà l’entrada al país dels funcionaris alemanys que van participar en la prohibició d’RT.
La guerra dels mitjans entre Rússia i Occident pel conflicte ucraïnès té per escenari Alemanya, paradoxalment, un dels països amb una posició més cautelosa. Raons històriques i estratègiques com l’abastament energètic (depèn del gas rus) han posat l’Executiu alemany en una difícil posició. Olaf Scholf, el canceller, reflecteix la tradicional ambivalència alemanya cap al gran veí de l’Est. Els verds, que participen en la coalició de govern, es mostren molt més bel·ligerants.
Justament, dimecres el president dels EUA, Joe Biden, va ordenar el desplegament de 3.000 soldats dels Estats Units a Europa de l’Est, la majoria a Polònia i Romania, a fi de donar més seguretat als aliats més propers. L’ordre, coherentment, va ser rebutjada per les autoritats russes.
“Són passos destructius, absolutament injustificats, que reforcen la tensió militar i limiten l’espai per a les decisions polítiques”, va condemnar el viceministre d’Exteriors rus, Aleksandr Gruixko, a l’agència Interfax. Pel viceministre, l’enviament de tropes dels Estats Units únicament beneficiarà les autoritats ucraïneses, ja que “podran continuar sabotejant sense cap cost els acords de Minsk”.
Uns 2.000 soldats viatjaran des dels Estats Units fins a Europa en els propers dies, mentre que uns altres 1.000 amb base a Alemanya es desplegaran a Romania, va informar el portaveu del Pentàgon, John Kirby. “La situació actual exigeix que reforcem la posició dissuasiva i defensiva al flanc est de l’OTAN”, va subratllar. El Pentàgon va recordar que a part del desplegament d’aquestes forces, els EUA tenen en “alerta alta” 8.500 soldats al seu territori, que estan a punt per ser mobilitzats en qualsevol moment.
Un dia abans, el president rus, Vladímir Putin, havia advertit, en el transcurs d’una trobada amb el seu homòleg hongarès, Viktor Orbán, que l’ingrés d’Ucraïna a l’OTAN pot portar a una guerra entre Rússia i l’Aliança Atlàntica pel control de la península de Crimea. “Imaginem que Ucraïna, com a país de l’OTAN, inicia aquella operació militar (pel control de Crimea). Què fem? Hem de combatre amb l’OTAN? Hi ha pensat algú? Sembla que no”, es va preguntar Putin en les primeres declaracions públiques sobre la crisi a Ucraïna des del desembre.
Potser com a resposta a les acusacions que arribaven de Moscou, el secretari general de l’OTAN, Jens Stoltenberg, va informar que Rússia ha traslladat 30.000 combatents a Bielorússia per a unes maniobres militars pensades per a un moment gens innocent. El noruec va qualificar la mobilització, que va acompanyada de la instal·lació d’armament modern, del major desplegament de tropes des del final de la guerra freda. El desplegament inclou forces especials d’operacions Speznaz, caces de combat SU35, míssils Iskander i sistemes de defensa antiaèria S-400. “Tot això combinat amb un exercici de simulació d’atacs nuclears” va indicar.
De la tensió entre els dos blocs no se n’escapa tampoc el Regne Unit. Els britànics van informar ahir que havien interceptat i escortat dos avions militars russos Tu-95 Bear F que s’havien apropat a àrees qualificades d’interès. La Royal Air Force (RAF) va assenyalar que es tracta del segon dia en què es produeixen aquesta mena d’incidents. ●
Rússia qualifica de “destructiu” el desplegament de tropes dels EUA anunciat per Biden