La Vanguardia (Català-1ª edició)
“Rússia s’arrisca a acabar depenent de la Xina”
Dmitri Trenin Director del centre Carnegie de Moscou i analista de defensa
Dmitri Trenin (Moscou, 1955) va viure el final de la guerra freda entre la Unió Soviètica i els Estats Units des de dins, com a militar soviètic en les converses sobre armes nuclears dels anys vuitanta. Retirat el 1993, poc després de la caiguda del bloc socialista, dirigeix des d’aleshores la filial a Moscou del Centre Carnegie. I davant la que ja es denomina la
nova guerra freda amb epicentre a Ucraïna, ell no hi veu una solució imminent.
Tornem a la guerra freda?
Un llamp no cau dos cops al mateix lloc. Malgrat que el nou enfrontament entre els EUA i Rússia sigui una realitat, la guerra freda va ser única. Es combat de manera molt diferent i el resultat encara està obert alhora que es vincula a la confrontació paral·lela entre la Xina i els EUA.
La posició xinesa donant suport a Rússia en la crisi ucraïnesa empitjora la crisi?
Ara Rússia no està sola. La Xina té el seu propi conflicte amb els EUA i ofereix la mena de suport a Moscou que no va tenir en la guerra freda. Per bé que una alineació massa estreta amb la Xina comporta el risc que Rússia es torni massa dependent del seu soci.
Rússia ha afirmat que si els seus objectius estratègics de seguretat a Europa no poden aconseguir-se per mitjans diplomàtics, recorrerà a altres tecnicomilitars. Què vol dir?
Generalment el desplegament de tropes i armes. Els russos no descarten completament el compromís real d’aquelles forces en escenaris de combat, per exemple, responent a un moviment militar ucraïnès. Però no el prioritzen.
A Rússia es considera la guerra una amenaça real?
Hi ha temors de guerra però pocs creuen que sigui imminent o possible. Encara menys pensen que Rússia pugui començar-la.
I que ho faci l’OTAN?
No. Alguns temen un moviment ucraïnès al Donbass que provoqui l’acció de Rússia seguint el model de Geòrgia després de l’atac de l’aleshores president Saakaixvili contra Ossètia del Sud l’any 2008.
Vostè ha defensat que, fins a principis del 2021, la política de Rússia va ser la de Gorbatxov: “Arribar a enteses”. Com s’explica l’annexió de Crimea?
El cas de Crimea es va veure a Moscou com un episodi concret de curta durada com a Abkhàzia i Ossètia del Sud el 2008. La guerra al Caucas es va entaular l’agost del 2008. L’acostament dels EUA a Rússia ja va tenir lloc el febrer del 2009. Ara és completament diferent.
De les cinc onades més recents d’expansió de l’OTAN cap a l’Est, quatre ho van ser amb Putin en el poder. La crisi es deu al fet que Putin ha estat humiliat?
En l’origen de la crisi hi ha el fet que els EUA descartessin les preocupacions de seguretat russes respecte a l’ampliació de l’OTAN i les qualifiquessin d’espúries.
Putin exigeix que l’OTAN no s’estengui als territoris de l’antiga Unió Soviètica. Però països com Geòrgia i Ucraïna són sobirans i independents. No poden triar?
En principi és així. En realitat hi ha límits al que qualsevol país pot fer sense provocar una reacció d’un país més poderós. Els EUA han assenyalat que reaccionarien amb rapidesa i contundència en cas de desplegament de tropes russes, o xineses, a Cuba, Veneçuela, Nicaragua, o si els hi entreguen armes. Alhora van advertir que tancaria el Nord Stream 2 en cas d’invasió russa d’Ucraïna. I aquí Alemanya ni tan sols va ser esmentada.
Els europeus no compten?
La UE no és competent en afers militars estratègics, com tots sabem. Aquests afers els han delegat als EUA, que operen a través de l’OTAN.
Quin compromís mínim a Ucraïna creu que podria ser una solució?
No crec que sigui possible un compromís sobre la demanda principal russa: una promesa formal que Ucraïna no formi part de l’OTAN. Implementar l’acord de Minsk sobre el Donbass podria calmar la situació, i per a això Washington hauria de recolzar-se en Kíev i ajudar Zelenski a controlar els seus radicals, circumstància que sembla poc probable. No hi haurà guerra, o almenys cap guerra iniciada per Rússia, per bé que les tensions entre Rússia i els Estats Units i al Donbass entre Kíev i les autoproclamades repúbliques que tenen el suport de Rússia prosseguiran. ●