Macron tira endavant el seu pla per a un ‘pilotatge polític’ de la zona Schengen

La lliure circulació, condicionada al control de les fronteres exteriors

Veni, vidi, vici. El president de la República Francesa, Emmanuel Macron, es va plantar abans-d’ahir a la nit a la reunió informal dels ministres de l’Interior per defensar la necessitat d’un lideratge polític europeu per gestionar la zona Schengen. Al cap de dotze hores, la decisió de crear un Consell Schengen –a l’estil de l’Eurogrup, que coordina les decisions en la unió monetària– estava adoptada. D’aquí un mes es reunirà per primera vegada.

És només el principi de la que pretén ser la reforma més gran de la zona Schengen des del 1995. Controlar la immigració i preservar la “identitat europea” són els objectius de les iniciatives plantejades per Macron aprofitant que França ostenta aquest semestre la presidència de torn del Consell de la Unió, a més dels temes de la campanya de les eleccions presidencials que tindran lloc a l’abril. Alguns països europeus esperaven amb expectació les propostes del líder de l’Elisi. Els perifèrics, com Espanya, les temien ja que poden derivar en restriccions a la lliure circulació de persones a la zona Schengen que –en el seu cas– els deixi aïllats quan els altres països estimin que hi ha una crisi a les fronteres exteriors.

El ministre francès d’Interior, Gérald Darmanin, va aclarir que no qüestionen ni menyspreen la feina de ningú. “Ha d’entendre les dificultats de tothom, això és, poder ser un país que desitja avançar en la construcció europea. La idea no és menysprear els espanyols, italians, grecs, xipriotes o maltesos dient-los per què no controleu les vostres fronteres”, va assegurar Darmanin a Lilla. “Hi som per ajudar” i “per establir responsabilitats. Perquè no podem continuar tenint problemes en una frontera exterior i reclamar tant sí com no llibertat de circulació interior”.

Macron va reivindicar que la zona Schengen necessita un “braç armat” per defensar les seves fronteres, la qual cosa apunta a un reforç de Frontex, l’agència europea de control de les fronteres exteriors. La contrapartida al “pilotatge polític” de Schengen és la posada en marxa d’un mecanisme de solidaritat que obligui els estats membres o bé a acceptar part dels demandants d’asil que han arribat o bé a fer una contribució econòmica per ajudar en l’acollida.

És la proposta de la presidència francesa per desbloquejar el pacte migratori que la UE negocia des del 2015, quan l’onada de refugiats sirians va col·lapsar l’anomenat reglament de Dublín, que obliga els demandants d’asil a sol·licitar protecció al primer país de la zona Schengen on arriben i que es va convertir en una càrrega insuportable per a Grècia, Malta o Itàlia. Amb les regles actuals, tensades per la pandèmia, els controls fronterers interns només són possibles temporalment i amb condicions. El ministre de l’Interior Fernando Grande-Marlaska va reivindicar la lliure circulació com “un pilar de la UE” i va reclamar un “equilibri” entre responsabilitat i solidaritat. ●

“No menyspreem els espanyols o els italians pel seu control de fronteres”, assegura el Govern francès

Marlaska reivindica la lliure circulació com “un pilar de la UE” i advoca per una solució equilibrada