Ni geometria variable, ni majoria estable

Votació d’infart. La llei més important de la legislatura va ser aprovada ahir gràcies a l’error telemàtic d’un diputat del Partit Popular, després que els dos representants del foralisme navarrès es rebel·lessin contra el seu partit i votessin en contra de la reforma laboral. El Govern va estar a un pas de ser tombat. Félix Bolaños, l’arquitecte centrista de Pedro Sánchez, va estar a punt de fer un pa com unes hòsties. És la segona vegada que li passa. L’any any passat, Múrcia. Ara, Navarra. Hi haurà baralla amb els tribunals per aquest vot. Benidorm Fest.

S’ha esvaït la majoria de la investidura. No existeix un bloc històric de la Espanya plurinacional capaç de dirigir l’Estat. No existeix, ni existirà. Aquesta idea és una entelèquia. No hi ha una majoria parlamentària amb una visió estratègica a mitjà termini. Les estratègies de fons ara es decideixen a Washington, Pequín, Moscou i Brussel·les. Per aquest ordre.

Hi ha una amalgama d’interessos que s’aniran fent més contradictoris a mesura que s’acostin les eleccions municipals i autonòmiques del maig del 2023. Hi ha, això sí, una aritmètica que pot fer possible la continuïtat de la legislatura.

Hi ha una molt variada conjunció parlamentària que podria continuar sent majoria en el futur, si davant té la convergència Partit Popular-Vox, aliatge capaç d’incendiar Espanya, cosa que no encaixa amb els interessos de l’OTAN.

La topada d’Occident amb Rússia i la Xina serà el marc principal dels pròxims anys, amb alts i baixos de tensió. En aquest horitzó, la Unió Europea no es pot permetre incendis a la rereguarda. Portugal i Itàlia acaben de marcar un rumb.

Definit el quadre general, anem al gra. L’esquerra espanyola acaba d’aprovar per carambola una reforma laboral gradualista amb el concurs de la patronal i d’una part petita de la dreta, en un país on hi torna a haver brots de violència política amb l’assalt d’ajuntaments (Llorca) que no secunden la turboramaderia. Reformisme accidentat i brots de barbàrie s’entrecreuen avui a Espanya. Aquest és el retrat.

Contra la reforma laboral s’han pronunciat els sindicats nacionalistes del nord, la dreta agrària del sud, la dreta mediàtica de Madrid i part de la petita empresa catalana, que ERC, angoixada per la gran desil·lusió de les bases independentistes, no ha volgut deixar només en mans de Junts. En comprovar el resultat de la votació, Gabriel Rufián, Aitor Esteban i Oskar Matute es van quedar ahir lívids. Glaçats. Confiats que hi havia xarxa, van estar a punt d’enfonsar el Govern.

Díaz ara té a les mans la legislatura: voldrà ser candidata?

Èxit pírric del PSOE centrista. Èxit macat de Yolanda Díaz, que consolida la línia laborista pagant un preu: deixa de ser la Princesa Disney de l’esquerra veritable. Ahir va sortir del Congrés sense vestit de fada. Així es forgen els líders.

La qüestió ara és si la senyora Díaz voldrà ser candidata. Unides Podem no té alternativa i, si se li enfonsa el pilar esquerre, el PSOE ja es pot anar preparant per auxiliar el Partit Popular en un govern de concertació nacional, cosa que seria del grat de l’OTAN.

Aprovada de miracle la reforma laboral, Díaz té el desenllaç de la legislatura a les mans. No és segur que aquesta dona del Ferrol vulgui continuar a la màquina de picar carn.

Mentrestant, puja i puja el preu dels carburants.