La Vanguardia (Català-1ª edició)
L’agònica negociació de l’Executiu i Esquerra devasta la confiança mútua
Treball va negociar amb ERC i PNB fins a l’últim minut sense aconseguir l’acord
La negociació amb la majoria de la legislatura ha deixat cicatrius. No mutilacions, com el pacte fallit amb UPN, però sí visibles blaus en un bloc que fins ara havia aconseguit salvar els suports in extremis. Des de la setmana passada, PSOE i Unides Podem havien tractat de coordinar els seus esforços per aconseguir l’aprovació tant amb la majoria d’investidura – de què es va ocupar el Ministeri de Treball– com amb Ciutadans i UPN –amb qui parlava el Ministeri de Presidència–. En el tram final de la negociació, el portaveu d’Esquerra, Gabriel Rufián, va assumir la direcció de les negociacions, en substitució del diputat Jordi Salvador, i es van prodigar els intercanvis de documents, però no hi va arribar a haver trobades.
Fonts coneixedores de la negociació confirmen que la vicepresidenta i ministra de Treball, Yolanda Díaz, va llançar una nova proposta d’acord dimecres i va proposar una reunió a Esquerra a última hora del vespre, però no es va fer. La desconfiança d’ERC, assenyalen les fonts consultades, està en les seves comunicacions amb els socialistes, que una vegada i una altra els insistien que del contingut del reial decret llei no hi havia res a parlar, raó per la qual els republicans van descreure les propostes remeses des del Ministeri de Treball. El malestar mutu era aquests últims dies evident. Des del Govern central se subratlla que es va oferir la preeminència dels convenis autonòmics i plans de reforç de la inspecció laboral –que a Catalunya gestiona la Generalitat– per al control dels ERO, i fins i tot un pla de xoc contra l’ocupació a temps parcial, per reforçar les mesures antiprecarietat de l’acord amb sindicats i patronal, mentre que a Esquerra aquesta fase final es van cremar les naus. L’anunci dels comuns que deixarien de donar suport al govern de la Generalitat és interpretat pels republicans com “un xantatge”.
En canvi, des del Govern central els vaivens d’Esquerra Republicana en la negociació, incloent-hi el canvi d’interlocutor, es considera un indici que ERC havia pres fa molts dies la decisió de no avalar amb el seu vot la reforma laboral de Yolanda Díaz per motius tàctics.
En canvi, la possibilitat del vot afirmatiu del PNB va estar oberta fins al final. El grup basc no va confirmar el sentit negatiu del seu vot fins a primera hora del matí d’ahir, minuts abans de començar el ple, perquè l’intercanvi negociador va ser viu fins aquell minut. En un moment donat, el Govern central va estar disposat a comprometre la preeminència dels convenis autonòmics –com passava als anys noranta–, però el vot dels jeltzales no era suficient per al Govern central i era imprescindible almenys una abstenció d’ERC, perquè Ciutadans ja havia anunciat que qualsevol cessió al nacionalisme català o basc els obligaria a canviar el sentit del vot. A les vuit del matí d’ahir, el president de l’Euskadi Buru Batzar, Andoni Ortuzar, encara va mantenir una última conversa amb el Govern de coalició, senyal que a l’Executiu no les tenien totes que la Unió del Poble Navarrès complís la seva paraula.
La paradoxa és que precisament la traïció d’UPN descarta, de cara a la resta de la legislatura, la consolidació d’una alternativa a la majoria d’investidura, de manera que PSOE i Unides Podem estan obligats a recórrer a Esquerra, PNB i EHBildu –que ahir van votar contra la convalidació de la reforma laboral–, per aixecar la seva ambiciosa agenda legislativa pendent, que, entre d’altres, inclou la llei d’Habitatge, la derogació de la llei mordassa, la llei de Secrets Oficials o la llei de Famílies, que precisament ahir presentaven juntes les ministres Ione Belarra i Irene Montero mentre Yolanda Díaz defensava a l’hemicicle el seu projecte estrella.
La confiança entre totes les parts està una mica més que tocada. ●
Els republicans van descreure les ofertes de Díaz per la negativa del PSOE a tocar el reial decret llei