Entre dames

Congrés dels Diputats, juliol del 2019. Debat d’investidura, fallida, de Pedro Sánchez. Aitor Esteban des del faristol es dirigeix a Pablo Iglesias. “El cel es conquereix de núvol en núvol, ocupant un núvol i després un altre, però l’assalt no es conquereix, en absolut, i si pretén fer-ho així s’equivoca”. Avui, amb l’aleshores secretari general del partit en segon pla, les dirigents de Podem i dels comuns han après la lliçó del portaveu del PNB. Han aparcat l’afany inicial d’assaltar el règim de cop i s’hi han adaptat per intentar reformar-lo, de núvol en núvol, des del seu extrem.

En el marc d’aquest viratge reformista, Jéssica Albiach ha convertit els seus diputats al Parlament en un grup de pressió (davant ERC) per provar de consolidar les dues peces més preuades del seu espai polític. Primer per blindar Ada Colau aprofitant els pressupostos de la Generalitat. Ara per aconseguir que brillés Yolanda Díaz. Sense èxit perquè tot té un límit. Els republicans, amb el triple de vots dels comuns, els han volgut tornar la humiliació a Ernest Maragall. La dama roja ha hagut d’aprovar la seva treballada reforma laboral esquerrana amb els liberals que la volen fora de l’Executiu.

Canvi de terç. El 1999 el sociòleg Alan Bryman va definir la disneyització de la societat com la tematització de l’experiència del consum, la relativització de la qualitat del producte i el treball de l’aspecte emocional per tractar els clients. L’adjectiu s’aplica també al futbol. El professor de la UVIC, Xavier Ginesta, ha escrit un interessant assaig sobre el tema (Eumo, 2021).

La disneyització no construeix, entreté. Involucra el fan en un món imaginari on pren el protagonisme dels seus herois. Serveix continguts de manera constant i converteix els seguidors en consumidors i, alhora, en productors d’altres. Durant una dècada el procés ha estat el paradigma de la disneyització de la política a Catalunya. Aquesta setmana, la presidenta Laura Borràs ha servit al Parlament més entreteniment. El segment de Junts de la dama groga és expert en la fabricació d’aquest tipus de contingut, de què els republicans no aconsegueixen distanciar-se.

ERC està atrapada entre aquestes dames i el rebuig de la CUP, un partit la sobresaturació ideològica del qual l’invalida per fer política. Qualsevol dels seus dirigents pot veure que la política de blocs resulta un fiasco i que per situar-se al mig del tauler com pre

Durant una dècada el procés ha estat el paradigma de la ‘disneyització’

tenen, guanyar marge per a les seves polítiques i conservar la presidència, tard o d’hora hauran d’aixecar el veto a pactar amb el PSC. Dos anys i mig enrere, el que no va dir el jeltzale a Iglesias és que mentre se salta de núvol en núvol per conquerir el cel, hom ha d’empassar-se molts gripaus.