El càncer és un repte col·lectiu

Des que va fer eclosió fa una mica menys de dos anys, la pandèmia de la covid ha centrat la inquietud de la població mundial, els esforços de la sanitat pública i el desenvolupament de la recerca científica. És lògic que hagi estat així, tant per l’expansió del virus com per la gravetat dels seus efectes. Ja s’han comptabilitzat prop de 385 milions de casos de covid confirmats, i el nombre de morts s’acosta als 5,7 milions. A Europa, que és el continent amb més nombre de contagis i víctimes, s’estan començant a relaxar les mesures restrictives dictades pels governs, en part perquè l’última variant, l’òmicron, està resultant menys letal del que es temia. Però la pandèmia encara creix a escala global, els darrers dies a un ritme per damunt dels tres milions de casos nous cada dia.

Aquesta atenció generalitzada a la covid està, doncs, més que justificada. Però no es pot oblidar que la principal causa de mort continua sent, àmpliament, el càncer. El 2020 van morir per aquesta malaltia deu milions de persones, fet que suposa que el càncer va ser responsable d’una de cada sis morts, i les varietats més comunes són les de mama, pulmó, còlon i pròstata, si bé, per índex de mortalitat, les més letals són les de pulmó, còlon, fetge i estómac, en aquest ordre.

Impulsat per l’Organització Mundial de la Salut i per diverses entitats científiques, avui se celebra, com cada 4 de febrer, el dia mundial contra el Càncer. Estem, doncs, en una data molt oportuna per preguntar-nos què podem fer per contribuir a aquesta lluita, en què estem tots implicats, sense excepció.

Potser contribueixen a respondre a aquesta qüestió les dades següents: el 10% dels càncers tenen causes relacionades amb la genètica de cadascun dels malalts, però el 27% de les morts per càncer es deuen al consum regular de tabac o alcohol. I entre el 30% i el 50% dels càncers es poden prevenir. Per descomptat, evitant en la mesura possible substàncies amb efectes cancerígens com les esmentades. Però també limitant el sobrepès, seguint una dieta saludable que inclogui fruita i verdures, practicant de manera regular algun exercici físic i evitant exposar-se en excés a la radiació solar o a la pol·lució. I, per descomptat, sotmetent-se a revisions mèdiques periòdiques per detectar en la fase inicial els possibles processos cancerígens. Perquè un diagnòstic precoç afavoreix en gran manera l’efectivitat del tractament posterior i redueix, per consegüent, la mortaldat.

Aquests esforços, que ens corresponen a tots i cadascun de nosaltres, s’han de complementar amb els de les institucions. D’una banda, de les polítiques, que han d’impulsar les iniciatives que combaten la malaltia. De l’altra, les científiques, que són les que han de perfeccionar els sistemes de prevenció, de detecció i de tractament. Tots aquests avenços són imprescindibles, entre altres motius perquè el càncer, a causa de l’envelliment de la població, va guanyant terreny. Es calcula que, a mitjans del segle XXI, l’aparició de casos nous haurà augmentat un 50% respecte a l’inici del segle.

La lluita contra el càncer és un repte col·lectiu. És indispensable, doncs, que tant els esforços particulars com els públics es multipliquin. Ningú no té un paper menor en aquesta lluita. Però dissortadament són molts –la meitat de la població mundial– els que, en cas de contreure la malaltia, no tenen accés a serveis sanitaris essencials. Per ells, i per cadascun de nosaltres, tots hem d’ajudar a reduir l’impacte del càncer. De vegades n’hi ha prou, per a això, amb evitar determinats excessos. ●

La lluita contra la malaltia més letal reclama l’esforç de tothom