La Vanguardia (Català-1ª edició)
Miracles, veritats i mentides
Ala pel·lícula Sex and the single girl, dirigida per Richard Quine el 1964, l’actor Tony Curtis va pronunciar una frase plena de cinisme, que en temps de fake news segueix sent plenament vigent: no deixis mai que la realitat t’espatlli un bon reportatge. És més que sabut que, a la batalla política, acostuma a valer més el que sembla que el que és i per això es dediquen esforços ingents a fixar determinades coordenades que, en ocasions, serveixen perquè hi hagi gent que estigui absolutament convençuda de coses que no han passat.
Els darrers mesos se succeeixen notícies contínues, articles i opinions que repeteixen sense parar la tesi del miracle econòmic de Madrid, que es contraposen a la decadència de Catalunya en general i de Barcelona en particular. I tot això s’amaneix amb el discurs sobre la gestió de la crisi sanitària, disfressant un negre balanç sobre mortalitat –que des d’instàncies europees situen al primer lloc de la UE– basant-se en una idea desenfocada de llibertat. Per contra, aquells que, com la Generalitat de Catalunya, han optat per prendre mesures restrictives des de la lògica dels criteris científics per minimitzar els efectes sobre la salut de les persones, es presenten com uns maldestres incapaços de torejar el virus que arruïna l’economia. Però, els últims dos anys, a Madrid li ha anat millor que a Catalunya en el terreny econòmic?
Els que optin per sostenir el miracle madrileny i per no deixar que la realitat els faci malbé un bon titular, il·lustraran la seva opinió amb la foto de terrasses plenes, discoteques abarrotades i turistes estrangers buscant la festa que, temporalment, s’ha restringit als seus països. Però més enllà d’aquest lloc comú, convé ampliar el focus i veure què ha passat amb les dades macroeconòmiques el 2020 i el 2021. Les dades del PIB, l’ocupació, la inversió estrangera o les exportacions poden ser un bon termòmetre per comprovar com està la situació.
Segons les dades oficials de l’Institut Nacional d’Estadística, el 2020, el PIB de la Comunitat de Madrid va caure l’11,1%. Només les illes Balears i les Canàries, per la dependència del turisme, van tenir dades pitjors. Catalunya va registrar una dura caiguda del 10,9%. No seré jo qui minimitzi aquest desastre, però és clar que les dades no avalen el discurs triomfalista sobre el miracle madrileny. Més eloqüents són les dades del 2021. La projecció publicada aquesta setmana per l’Airef, l’autoritat independent en matèria fiscal, estima que la taxa de creixement del PIB per al 2021 és del 2,4% a Catalunya i del 2% a la Comunitat de Madrid.
Aleshores, on és el miracle si, el 2021, el PIB de Catalunya ha crescut més que el de Madrid?
Mirem l’ocupació. ¿Està millor Madrid que Catalunya? Les dades diuen que no. La taxa d’atur registrada el quart trimestre del 2021 és idèntica per als dos territoris i se situa en el 10,1%, tots dos per sota del 13% de la mitjana estatal. Però és rellevant destacar que Catalunya va registrar el descens més gran de l’atur de tot l’Estat, amb 142.500 persones, escurçant l’atur un 26,5%, un punt més que Madrid. I quant a la creació de nous llocs de treball, la dada més positiva també se situa a favor de Catalunya, que va crear 157.600 llocs davant dels 108.100 de Madrid. Aquí, tampoc no apareix el miracle.
I, a manca de consolidar les dades de l’any que acaba de finalitzar, els tres primers trimestres del 2021 la inversió estrangera a Catalunya havia crescut un 3% respecte al mateix període de l’any anterior, mentre que a Madrid havia caigut un 35%, la qual cosa és més rellevant si tenim en compte el dopatge que suposa tenir a favor seu l’efecte capitalitat. O es podria dir el mateix de les exportacions, que en el cas de Catalunya han registrat el seu rècord històric, amb més de 78.000 milions d’euros i representen més del 25% de les exportacions del conjunt de l’Estat.
Per descomptat, no ens hem de conformar amb allò tan depriment del mal de molts, conhort de boigs. És evident que els efectes de la pandèmia han estat devastadors a nivell econòmic, i especialment en alguns sectors dependents o vinculats al turisme i a l’hostaleria. Però ja és hora que es desemmascari la propaganda, carregada d’intencionalitat política, sobre un miracle madrileny que no ha existit. És pura pirotècnia. I les institucions i els agents econòmics de Catalunya farien bé de desferse d’aquesta teranyina. Seria bo per a l’economia i per a l’autoestima. ●
On és el miracle madrileny si, l’any 2021, el PIB de Catalunya ha crescut més que el de Madrid?