La Vanguardia (Català-1ª edició)
“Els homes també patim càncer de mama”
Per cada 100 casos femenins n’hi ha un de masculí
A Màrius Soler (Barcelona, 1974) se li va capgirar la vida el 2017. I n’hi ha per a això i per a molt més. Li van detectar un càncer de mama (sí, de mama) luminal metastàtic en estadi IV, el més avançat. No li van donar més de cinc anys d’esperança de vida. La notícia el va deixar en estat de xoc, i no només pel fet de patir càncer, esclar, sinó pel tipus (de mama), molt vinculat al sexe femení.
És cert, elles el pateixen més: una de cada vuit dones patirà aquesta malaltia al llarg de la seva vida. Però també pot afectar els homes, tot i que menys: per cada 100 casos de càncer de mama femení n’hi ha un de masculí.
Un any abans del fatídic diagnòstic, en Màrius, casat i amb tres fills, s’havia palpat un bony en un dels pits, però no hi va donar cap importància. Mesos més tard, un dolor insuportable en una costella seria el que el faria anar al metge. El doctor que el va visitar va treure importància al dolor que descrivia, però no li va agradar gens l’aparença d’un dels mugrons. El diagnòstic no trigaria a arribar. Però el pitjor va ser la metàstasi als ossos, que no li detectarien fins a mesos més tard, quan ja presentava 12 lesions òssies que el van fer passar fins a tres vegades pel quiròfan.
Un nou tractament que començaria a mitjans del 2018 a l’hospital Clínic li va tornar l’esperança. Tan sols 15 dies després de començar-lo, el bony del pit va començar a minvar considerablement: el càncer remetia.
Avui dia continua amb la patologia sota control. “A l’abril farà quatre anys que prenc la mateixa medicació, i em dona molt bon resultat”, explica a La Vanguardia. Assegura que porta “una vida gairebé normal”. A causa de les intervencions que va tenir per les metàstasis òssies, li ha quedat una certa mobilitat reduïda. També pateix els efectes secundaris de la medicació. Però malgrat tot està satisfet: “Tinc una qualitat de vida molt acceptable”.
Encara recorda com es va sentir de perdut quan va començar el seu calvari. “En el meu cas vaig anar a un ginecòleg, però la targeta sanitària no m’admetia. No reconeixia la ginecologia amb l’home. L’uròleg, que seria el ginecòleg per a l’home, només tracta l’aparell reproductor”. Els inconvenients i el desemparament soferts el van portar a crear el 2018 l’Associació INVI, l’única institució sobre càncer de mama masculí que hi ha a Espanya. “Cal continuar explicant que el càncer de mama també pot afectar els homes”. Entén que falta formació entre els professionals de l’atenció primària, que és el primer lloc on va un pacient que es detecta alguna cosa al pit. “Un gran percentatge d’homes afectats per aquesta patologia pateixen metàstasi, potser perquè el diagnòstic és molt tardà, com em va passar a mi. Quan apareix un càncer en estadi I o II, l’abordatge és força diferent, per bé que les pors són les mateixes”.
En els més de tres anys i poc de vida, l’INVI ha assessorat uns 30 pacients. “Els empoderem donant-los informació. Veuen que hi ha més persones que pateixen la patologia, i això els reconforta. Tant de bo jo hagués conegut un pacient al seu dia amb càncer de mama masculí”, esgrimeix.
Explica que l’associació no té socis: “Prou càrrega econòmica suposa tenir una patologia així per pagar una quota d’una associació per rebre informació”.
Hi ha altres associacions semblants pel món. A Europa, a Bèlgica i Alemanya. També n’hi ha a Austràlia, el Canadà i el Regne Unit. Totes mantenen el contacte entre si i són membres de la institució més gran a escala mundial, la Male Breast Cancer Global Alliance, ubicada als Estats Units i que està dirigida per dones vídues.
L’INVI intenta aconseguir una certa visibilitat –de la mateixa manera que altres institucions com la del Càncer de Mama Metastàtic–, que queden enfosquides per la força del càncer de mama. “El llaç rosa és molt potent”, conclou en Màrius. ●
“Un gran percentatge presenta metàstasi, potser perquè el diagnòstic és molt tardà”, diu en Màrius