La Vanguardia (Català-1ª edició)
“La pandèmia ha fet ajornar el diagnòstic de càncer en dones”
Stella Kyriakides Comissària europea de Sanitat
Les conseqüències sanitàries de la pandèmia van més enllà de les morts directes per covid. Els especialistes calculen que s’han cancel·lat 100 milions de proves de detecció de càncer a Europa i hi ha almenys un milió de casos no detectats (la xifra és del 2020, quan els sistemes sanitaris estaven més saturats). Aquesta situació fa encara més complicada la tasca del primer pla europeu contra el càncer, llançat fa un any i dotat de 4.000 milions d’euros.
La comissària europea de Sanitat, Stella Kyriakides, vol enviar un missatge de tranquil·litat als pacients i familiars afectats per aquesta malaltia: “Malgrat la covid, no hem perdut de vista del càncer”. Al contrari, remarca en una entrevista amb La Vanguardia i altres mitjans europeus: “La covid ens ha demostrat la força que podem tenir com a Unió Europea”, sosté Kyriakides abans de repassar els avenços en el pla europeu i les lliçons que el club comunitari pot treure de la pandèmia coincidint amb el dia mundial contra el càncer, que es commemora avui.
“L’Associació Europea de Ginecologia Oncològica calcula que molts càncers de les dones es detecten ara tard a causa de la falta de proves de diagnòstic”, lamenta la comissària xipriota. “Encara no hem posat fi a la pandèmia, però ens hem de fixar que hi ha pacients afectats per altres malalties que tenen necessitats que hem d’atendre”, reclama Kyriakides (Nicòsia, 65 anys).
“Malgrat els desafiaments a què ens hem enfrontant i sabent quina era la situació de molts pacients de càncer i les seves famílies, hem aconseguit autèntics avenços” en el desplegament del pla europeu, afirma. Al llarg de l’any passat la Comissió Europea va posar en marxa una xarxa europea de centres oncològics de referència, un pilar clau de la seva estratègia de lluita contra una malaltia que el 2020 va costar la vida a 1,1 milions de persones a la UE.
“Estem connectant països i centres hospitalaris de manera que tinguin accés a la informació. Això ajudarà el tractament dels pacients”, afirma Kyriakides. Brussel·les també treballa en la creació d’un registre sobre desigualtats en l’accés a proves i tractaments. “Si no sabem on són els problemes, no els podrem resoldre. És intolerable que en funció d’on siguis a Europa i qui siguis, en quin país siguis, gran o petit, això determini el teu diagnòstic i les opcions de tractament”, defensa l’endemà que la Societat Espanyola d’Hematologia i Hemoteràpia denunciés que l’accés a noves teràpies contra el càncer es demori més de 19 mesos a Espanya.
La Comissió Europea s’ha marcat objectius específics respecte al càncer cervical i reivindica l’èxit de la campanya de vacunació contra la covid com una prova del que es pot aconseguir per aquesta via. “Volem vacunar un 90% de les noies d’aquí al 2030 i un alt percentatge de nois. Perquè treballem per eliminar aquest càncer, perquè es pot. El que hem fet contra la covid ho podem fer amb el càncer cervical amb la vacuna contra el virus del papil·loma humà”.
Amb la pandèmia, la Comissió Europea va llançar un programa inèdit de compra conjunta de vacunes que està considerat un èxit. Es plantegen ampliar-lo a la compra de tractaments contra el càncer per millorar-ne la disponibilitat i abaixar els preus?
Treballem en la nova estratègia farmacèutica europea, que presentarem a finals del 2022 i que inclourà diferents propostes, iniciatives i incentius que em penso que poden ajudar a fer les medicines més accessibles a tota la Unió Europea.
Mitjançant les compres conjuntes, com en el cas de les vacunes contra la covid?
Actualment el mecanisme d’adquisició conjunta només és reservat per a malalties que plantegen greus riscos transfronterers, no pas per a d’altres. És el que hi ha ara mateix. Però tot el que aprenem amb aquesta pandèmia és important i potser ho hauríem d’aplicar a altres àrees de la salut. Penso que la nova estratègia farmacèutica europea, que representarà un gir en l’accés als medicaments innovadors i tractaments innovadors i afectarà també el càncer, serà crucial. Dit això, ja hi treballàvem abans de la pandèmia, ho vam abordar a l’últim consell de ministres de Sanitat del 2019.
Ara que l’òmicron és la variant dominant, molts països europeus amb taxes altes de vacunació han començat a aixecar les restriccions contra el coronavirus. Som al final de la pandèmia?
Lliçons “La UE ha de valorar aplicar al càncer el model de compra conjunta de vacunes”
‘Gripalització’ “L’òmicron no és lleu per als hospitals, encara no hem sortit de la pandèmia”
No penso que la covid desaparegui sense que s’hi hagi de fer res. No soc epidemiòloga ni viròloga, però per la informació que tenim és probable que es faci endèmica. Ens hi haurem d’adaptar, com ens hi hem adaptat aquests dos anys, i protegir els més vulnerables. Però encara tenim un nombre molt alt de casos, les infeccions són lleus per als individus, però per l’alta infecciositat que té, és greu per als sistemes sanitaris. No penso que l’òmicron sigui una variant lleu: és un virus perillós i l’hem de tenir a ratlla. Hem de continuar amb les campanyes de vacunació i amb les dosis de reforç.
Pensa que caldrà una quarta dosi de la vacuna?
L’Agència Europea del Medicament actualment considera que no cal per al conjunt de la població. Però hem d’estar preparats per si hi ha esdeveniments inesperats, i és el que farem. ●