La Vanguardia (Català-1ª edició)
Alejandro Palomas: “Prou de silenci”
L’escriptor que va patir abusos de petit i que va remoure consciències amb el seu relat es reuneix amb Pedro Sánchez
Alejandro Palomas, premi nacional de Literatura Juvenil i premi Nadal, es va reunir ahir a la nit amb Pedro Sánchez. El president del Govern espanyol va recollir el guant que li va llançar quan va denunciar en una ràdio i a La Vanguardia, entre altres diaris, la violació i abusos que va patir de petit per un religiós de l’escola de La Salle de Premià de Mar. “Prou de silenci”, va dir ahir aquest supervivent.
La reunió, que va durar uns 90 minuts, va acabar cap a les 20.30 hores. A la sortida, l’escriptor estava exultant i declarava per telèfon a aquesta redacció: “N’hi ha prou amb una sola veu per canviar el món”. El president li va prometre que hi hauria una comissió d’investigació, però no li va concretar de quina mena. “He tingut la sensació que parlava no només amb el president, sinó amb un pare, amb algú que té filles”.
Pedro Sánchez va assegurar que el que més l’amoïna en aquesta nova etapa és la sensibilitat de les víctimes. “Cal investigar sense causar més ferides”, va dir Sánchez. I el seu interlocutor li va respondre. “Vull la veritat”. La va aconseguir? “Crec que sí”, responia. “M’emporto la meva veritat i la seva, i crec que han confluït”, va concloure l’escriptor, que va afegir: “Hem passat d’un país que en aquesta qüestió estava en blanc i negre a un país en color”.
A l’entrevista a La Vanguardia l’escriptor va declarar: “El mutisme de l’Església és el mutisme del culpable, el de l’acusat que es nega a declarar. Jo no sé si la jerarquia n’és responsable, jo només sé que un membre de l’Església va fer el que va fer amb mi i que qui suposadament hi havia d’intervenir no ho va fer. Això i que hi ha molta gent que pateix molt”.
La societat del 1975, quan aquell escolar tenia 8 anys, era molt diferent de l’actual. El pare de l’Alejandro va denunciar a l’escola que un dels professors havia abusat del seu fill. Ho va denunciar quan per fi el nen va vèncer el sentiment de culpa, el pudor i la vergonya, i es va atrevir a explicar veladament una mínima part del que va patir. L’escola La Salle de Premià ni tan sols el va apartar de la docència.
Les paraules d’Alejandro Palomas van suscitar una allau de suports i algunes crítiques aïllades de crítics que deien que no entenien per què denunciava tot això tan tard. “Un denuncia quan pot”, diu Jaume Asens, d’Unides Podem, un dels partits que, juntament amb ERC i EH Bildu, ha demanat una comissió d’investigació sobre els abusos sexuals comesos per membres de l’Església.
L’escriptor no va poder fer el pas fins que va superar el dol per la mort de la seva mare, a qui estava i està molt unit. En vida d’ella no podia fer el que ha fet ara perquè li hauria causat “molt de dolor”. La seva mare sabia que s’estava morint i parlava amb el seu fill amb molta sinceritat. “Una vegada em va dir: ‘Que bé, no? Poder dir sempre la veritat’. Sempre recordaré aquella frase. ‘Sí, que bé’, vaig pensar jo”.
Aquest dijous va demanar la veritat a Pedro Sánchez, que els pròxims dies haurà d’aclarir la
“El mutisme de l’Església és el del responsable, el del que sap que és culpable i es nega a declarar”
“Cal investigar sense causar ferides”, diu el president, sense concretar quin tipus de comissió avalarà
posició del PSOE: si donarà suport a la comissió d’investigació parlamentària impulsada pels seus socis o a la comissió independent d’experts que defensa el PNB. Sigui quina sigui la seva posició definitiva, el president del Govern central va avançar abans de la trobada que aquesta qüestió exigeix “una investigació rigorosa, respectuosa i allunyada del soroll”.
El testimoni de l’escriptor ha animat que una altra víctima d’abusos airegi el seu cas. Miguel Canales, de 49 anys, veí d’Alcoi (Alacant), ha trencat el silenci. Als 8 anys, va explicar a la Ser, la seva família es va traslladar al poble veí de Cocentaina. Allà, a l’escola dels Franciscans, va patir abusos. El 2008 va exposar el cas en una carta a l’arquebisbat, que ha confirmat els fets. Un altre franciscà li va demanar perdó per telèfon i li va dir que el pederasta havia estat apartat del culte i de l’escola.
Ara qui ha de trencar el silenci és l’Església, diu Alejandro Palomas. Cal que el trenqui, perquè les víctimes queden marcades. “No vull generalitzar, però això t’afecta la resta de la vida. Jo visc en una campana de vidre. Quan allargo la mà a algú, no toco pell: toco aquest vidre imaginari”. ●