La Vanguardia (Català-1ª edició)
La Xina vol enlluernar
El país organitzador vol reforçar el seu prestigi dins i fora de les seves fronteres
Els carrers i les places del país estan decorats amb motius olímpics. A les muntanyes del nordoest de Pequín, canons de neu disparen pols blanca sense parar sobre les pistes d’esquí de fons. La torxa olímpica recorre els últims quilòmetres en mans de personalitats nacionals, incloent-hi esportistes, astronautes i militars. I fins a 3.000 atletes es preparen des de fa dies aïllats a la bombolla antivírica per competir per algun dels metalls en lliça.
Tal com va prometre fa set anys, quan va ser escollida amfitriona, la Xina ho té tot preparat per acollir els seus Jocs Olímpics d’hivern (des d’avui fins al 20 de febrer). Les autoritats aspiren a convertir aquesta cita en un aparador del seu auge i desenvolupament i a provar de reforçar el seu prestigi, tant dins com fora de les seves fronteres. És un esdeveniment que marca l’inici d’un any decisiu per a la política xinesa, que a la tardor confirmarà per a un tercer mandat el president Xi Jinping i l’encimbellarà com el líder amb més poder des dels temps de Mao Zedong. “El món mira cap a la Xina, i la Xina està a punt”, va declarar fa uns quants dies el mandatari.
L’èxit de la cita s’ha convertit en una qüestió d’orgull nacional, i Pequín no ha deixat res a l’atzar. En total, s’han invertit uns 3.500 milions d’euros en infraestructures olímpiques, una xifra en línia amb l’aposta del Comitè Olímpic Internacional (COI) per una competició sostenible (Rússia es va gastar 45.000 milions en Sotxi 2014, i Corea del Sud, uns 11.500 milions en Pyeongchang 2018).
Com a mostra de la seva voluntat en la lluita contra el canvi climàtic, les 26 instal·lacions esportives s’alimentaran completament d’energies renovables. Hi haurà un ampli desplegament de tecnologia 5G i intel·ligència artificial, camps en què el país despunta. Per començar amb bon peu, la cerimònia d’obertura va a càrrec de l’aclamat cineasta Zhang Yimou, que ja va firmar una gala d’inauguració espectacular als Jocs de Pequín 2008 (és la primera ciutat en la història que acull uns Jocs d’estiu i uns Jocs d’hivern).
Mentre aquest moment arriba, el país treballa a marxes forçades per controlar els petits brots de coronavirus que han sorgit els últims mesos –incloent-n’hi un a la capital–, que posen a prova la seva política de covid zero. Per això, ha creat un circuit tancat en què atletes, entrenadors i premsa es mantenen totalment aïllats de la ciutadania. A l’interior, la mascareta és obligatòria, s’han de sotmetre a proves de detecció diàries i qualsevol positiu és confinat immediatament. Els controls, sobretot quan s’arriba a l’aeroport, ja han detectat uns 150 casos entre esportistes i personal tècnic. “Desafortunadament, el meu somni olímpic continuarà sent només un somni”, es lamentava la biatleta russa Valeria Vasnetsova, que va donar positiu amb dues companyes més.
Les restriccions també s’estenen als espectadors. Al final, no s’han posat entrades a la venda per al públic, ni local ni, encara
menys, estranger. Només hi podran assistir un selecte grup de convidats escollits pel comitè organitzador en col·laboració amb els governs local i central, que podran aplaudir o agitar parafernàlia però no cridar per animar.
Mentrestant, la llotja d’honor servirà de reflex del tauler geopolític actual. Entre els líders que han confirmat la seva assistència hi ha el príncep hereu saudita, Muhammad bin Salman, el país del qual és el principal proveïdor de cru a la Xina; el líder egipci, Abdul Fattah al-Sissi, que ha encarregat la construcció de la nova capital a empreses xineses, i dignataris de Cambodja i el Pakistan, que acullen grans projectes en la Nova Ruta de la Seda patrocinada per Pequín. I no hi podia faltar el president rus, un Vladímir Putin que es trobarà cara a cara amb Xi per primera vegada en dos anys per escenificar el seu acostament en un moment en què tots dos mantenen agres contenciosos amb Occident.
Les absències són gairebé igual de significatives. Fa setmanes, Washington va declarar un boicot diplomàtic a la cita pel que qualifiquen de “genocidi” a Xinjiang –llar de la minoria musulmana uigur– i altres abusos contra els drets humans. A aquestes crítiques s’hi va sumar la polèmica entorn del cas de la tennista Peng Shuai, que va desaparèixer de la vida pública durant tres setmanes després d’acusar a les seves xarxes socials d’abús sexual un ex alt càrrec xinès (“On és Peng Shuai?”, va ser la pregunta del milió durant dies). Les seves posteriors aparicions públiques i desmentiments encara no convencen els que sospiten que ha pogut patir represàlies.
Davant aquesta situació, Pequín nega totes aquestes crítiques, exigeix als EUA que no “polititzin” els Jocs i ja ha advertit els atletes que val més que es deixin de denúncies polítiques si no volen afrontar possibles conseqüències. “Qualsevol comportament o discurs que vagi en contra de l’esperit olímpic, especialment contra les lleis i les normatives xineses, també està subjecte a cert càstig”, va dir el mes passat Yang Shu, membre del comitè organitzador.
Ara per ara, tan sols alguns aliats de Washington –Regne Unit, Canadà o Austràlia, entre d’altres– s’han afegit al boicot, i no hi enviaran representants polítics. Aquest modest nombre jugaria a favor de la Xina, que espera que l’atenció es desviï sobre els atletes i la seva actuació esportiva una vegada que comencin les proves. ●
Avui s’inauguren uns Jocs marcats per les mesures anticovid i el boicot diplomàtic dels EUA