El doblet de Pequín

Les instal·lacions La capital xinesa es converteix en la primera ciutat que acull uns Jocs Olímpics d’estiu i d’hivern, amb una adaptació dels recintes

El 2008 el Comitè Olímpic Internacional va quedar molt satisfet amb Pequín. Els Jocs d’estiu xinesos van ser fenomenals. Tant des del punt de vista esportiu, amb llums de neó per als increïbles Usain Bolt i Michael Phelps, com des del flanc organitzatiu. Connotacions polítiques a banda, el règim es va prendre l’afer com una missió i no va deixar res a l’atzar. Instal·lacions de luxe, seguretat extrema i milers de ciutadans destinats a fer que tot voregés la perfecció. Fins al punt que el COI va acollir amb alleujament, entre renúncies d’altres candidatures de categoria, el fet que Pequín aspirés a aquests Jocs d’hivern. Es converteix així en la primera urbs que acull els Jocs d’estiu i hivern, una fita a què també pot aspirar Barcelona si tira endavant la candidatura del 2030.

On hi havia aigua, parquet o herba hi haurà gel, mentre que l’esquí alpí es desenvoluparà a la zona de Yanqing, a uns 75 quilòmetres de Pequín.

Les instal·lacions més icòniques del 2008, com el Niu d’Ocell (estadi olímpic) o el Cub d’Aigua (la piscina), es tornaran a utilitzar ara.

El Niu serà avui (13.00, hora catalana) la seu de la cerimònia d’inauguració i també acollirà el 20 de febrer la de cloenda. En aquesta ocasió no serà la seu de cap competició. Sí que ho serà el Cub d’Aigua, reconvertit en Cub de Gel en només onze dies. El recinte que va acollir la natació, la sincronitzada i els salts de trampolí fa catorze anys dirigeix aquesta vegada la mirada cap al cúrling. El lloc on Michael Phelps es va penjar vuit ors olímpics i on van brillar Gemma Mengual i les seves companyes es continuarà fent servir després dels Jocs com a piscina o com a instal·lació d’esports hivernals en funció de l’estació de l’any.

En aquest sentit, l’hoquei sobre gel es disputarà en dos pavellons que porten bons records per a l’afició espanyola. El primer és l’Estadi Nacional Cobert, anomenat el Ventall, recinte en el qual la selecció d’handbol es va penjar el bronze. El segon és el Centre Esportiu de Wukesong, a una mitja hora en autocar de l’anella olímpica, un immens pavelló que va veure com l’equip de Pau Gasol, Rudy Fernández o Ricky Rubio tutejava les estrelles de l’NBA a la recordada final de bàsquet de l’any 2008.

Més afecte tenen els pequinesos per l’Estadi Cobert de la Capital, seu del voleibol llavors i on es desenvoluparà ara el patinatge artístic i de pista curta. La instal·lació té molta història, ja que es va construir el 1968 i va ser escenari dels partits de tennis de taula dels Estats Units i la Xina el 1971, en el que es va conèixer com “la diplomàcia del pingpong”.

En canvi, l’Oval Nacional de Patinatge de Velocitat és l’única seu construïda al parc olímpic de Pequín. S’ha aixecat al mateix terreny que ocupaven els camps d’hoquei i tir amb arc en la cita d’estiu.

Per al que no hi havia cap més remei que sortir de Pequín per raons climàtiques és per a les modalitats relacionades amb l’esquí alpí (amb set pistes) o el bobsleigh, el luge i l’skeleton. La Xina ha tornat a jugar les seves cartes. ●

El Cub d’Aigua, allà on Phelps va aconseguir el rècord d’ors, ara és la seu del cúrling