La Vanguardia (Català-1ª edició)
“No em sento mai segura”
La nord-americana Mikaela Shiffrin, principal estendard de l’esquí alpí, ha intensificat la preparació mental
No puc esperar anar als Jocs Olímpics i no sentir pressió, nervis o incomoditat. És estrany que tingui una cursa en què em senti bé, jo no he tingut mai una cursa en què estigui totalment segura o convençuda del meu èxit, sempre fa por”. Paraula de Mikaela Shiffrin, que va estar molt atenta l’estiu passat a les dificultats de la gimnasta Simone Biles, que en plena competició no va poder trampejar la pressió i es va retirar de les principals proves. També va escoltar el missatge llançat pel nedador Caeleb Dressel, un dels grans triomfadors de Tòquio 2020, quan va afirmar que suportar la pressió havia estat “terrible”. Ara, als Jocs d’hivern de Pequín, li toca a ella.
Doble campiona olímpica, triple guanyadora de la Copa del Món, sis vegades campiona universal, s’espera que participi en les cinc modalitats individuals de l’esquí alpí. És una de la set esquiadores que ha estat capaç de vèncer en totes les disciplines del seu esport. “Tothom espera que guanyi sempre, que sempre brilli, és igual el dia, la cursa o el lloc”, radiografia Mike Day, l’entrenador principal de la nord-americana, que està en plena maduresa esportiva amb 26 anys.
Day forma part d’un equip en què té un paper fonamental la mare de Shiffrin, que també exerceix com una de les seves entrenadores després de deixar fa anys la professió d’infermera per seguir de prop la trajectòria de la seva filla. “Continuo buscant l’equilibri entre el paper de mare i el paper de tècnica per intentar ajudar-la mentalment en aquest caos de temporada”, diu Eileen Shiffrin.
Entre totes dues han tingut uns dos últims anys plens de dificultats. Han hagut d’anar trampejant la pandèmia, provar de superar la mort del pare (ara fa dos anys, en un accident domèstic) i recuperar-se de problemes físics, ja que la campiona pateix de l’esquena. Per acabarho d’adobar, a finals de desembre Shiffrin es va veure obligada a confinar-se perquè va ser positiva en coronavirus. Després de perdre el pare, que era anestesista de professió, va tornar a requerir ajudar psicològica. “En el fons és com una lesió, però una que ningú més no pot veure. No necessites una operació per reparar-la, sinó que és una lesió per a la qual no tens terminis de recuperació, ni instruccions. Només dolor”, va relatar l’esquiadora, que dimecres recordava el seu progenitor en el segon aniversari de la seva desaparició.
Per a ella seran els tercers Jocs Olímpics i tant el 2014 com el 2018 va pujar dalt de tot del podi, en eslàlom fa vuit anys i en gegant en fa quatre. Per tant sap a què s’enfronta. Però la pressió només fa que créixer. “No m’havia pensat mai que jo pogués tenir problemes per les expectatives creades, però això és el que em va passar després de la medalla el 2014. Vaig haver d’aprendre a controlar les meves emocions, estava com paralitzada. Les llàgrimes m’ennuvolaven la vista, vomitava, que
“En uns Jocs Olímpics no tot són flors i violes”, afirma la nord-americana
Entrenar la ment, la teràpia musical i un nucli familiar, fórmula de Shiffrin contra la pressió
daven uns minuts per iniciar una cursa i sentia que no podia respirar”, va explicar l’esquiadora de Colorado en una videoconferència amb uns estudiants.
Va donar més que mai importància a l’entrenament mental i es va refugiar en el seu nucli familiar i en la teràpia musical per mirar d’asserenar-se. “Uns Jocs no tot són flors i violes”, va recordar Shiffrin, que ha pujat al podi a la Copa del Món en 116 ocasions. Només Lindsey Vonn la supera en victòries en categoria femenina (82 a 73) però tard o d’hora se suposa que Shiffrin la superarà.
Tota la seva vida ha girat entorn de l’esquí, esport en què la van iniciar de ben petitona els seus pares, aficionats, i el seu germà, que va competir en tornejos universitaris. Per tancar el cercle blanc manté una relació sentimental des de fa mesos amb l’esquiador noruec Aleksander Aamodt Kilde. ●