La Vanguardia (Català-1ª edició)
Tissy Bartomeu, pionera de l’esquí
Musa de Josep Carner, va ignorar les crítiques i va popularitzar els esports d’hivern
Va ser el 1911 quan la secció de Muntanya del Centre Excursionista de Catalunya (CEC) va organitzar la primera competició femenina d’esquí i molt aviat, entre cognoms de ressonàncies nòrdiques o centreeuropees com Eva Illing, va destacar Teresa Bartomeu i Granell, nascuda a Reus el 22 de desembre del 1889, una intrèpida jove, pionera de l’esquí català.
Coneguda com la rossa Tissy, Teresa Bartomeu competia en proves de velocitat, tant individualment com en parelles mixtes, però també s’atrevia amb descensos de luge, com glossava la revista Stadium el febrer del 1917: “A les pistes de la Font Nova [a Camprodon] els virtuosos del patí de fusta han realitzat veritables proeses, i no han estat només sportsmen els que han saltat pel trampolí després de veloç cursa.
Una noia encantadora, Teresa Bartomeu, intrèpidament ha volgut provar el que molts homes porucs no s’han atrevit a fer. Serenament, de parella amb Dorph, s’ha llançat a l’espai, tocant terra meravellosament. Hurra!”
Tissy era de pell molt clara i va ser objecte d’amor platònic de Josep Carner. Es van conèixer el 1907 a la Garriga, on el Príncep dels Poetes descansava després de travessar el Montseny i ella passava l’estiu a casa de la seva amiga Pilar Sunyol, filla gran de l’advocat i polític Ildefons Sunyol, president de l’Ateneu Barcelonès i fundador de la Lliga, a més d’oncle de Josep Sunyol, el president del FC Barcelona afusellat l’agost del 1936.
A Les dames de Josep Carner, de Jaume Medina, es recullen els poemes que va dedicar a les dues joves: L’amiga blanca m’ha encisat, també la bruna; jo só una mica enamorat de cadascuna.
Mentre jugava amb dues baralles, Carner escrivia: “Entre prendre banys, escoltar Sunyol, asseure’m en el bosc de la senyora Narcisa i veure Tissy cap al capvespre ens passem la vida”. Un altre poema, datat el 24 de setembre del 1907,
Els i!i"is #$ l%$s&'(. Teresa Bartomeu, en una imatge presa a Ribes de Freser el 1917 porta per títol A Tissy Bartomeu: Perquè un diumenge, a sol ponent us acostàveu blanament sobre l’herbei de lleus colors, finat el ball, entre un plaent estol d’amigues bellugós, amor, amor, sóc amorós de vós.
“Ha volgut provar el que molts homes porucs no s’han atrevit a fer” (‘Stadium’, 1917)
En les competicions organitzades a partir de l’hivern del 1917 a Ribes de Freser i a Camprodon, el nom de Teresa Bartomeu apareix sovint en primera posició o en segon lloc a poca distància de la guanyadora. El seu triomf a la Copa del CEC va ser especialment comentat.
A més, com explica Andreu Pujol del Pozo a la publicació digital del Centre de Lectura de Reus, Tissy va ser una decidida divulgadora de l’esquí, col·laborant amb el CEC i amb la Federació Internacional de les Societats Pirinenques “malgrat les crítiques, que li recriminaven esquiar amb faldilla o amb pantalons”.
El 1920 va contreure matrimoni amb el doctor en Medicina Francesc Carreras Verdaguer, especialitzat en obstetrícia, fill d’un metge internista i descendent de la família propietària de la llibreria Verdaguer, centre cultural de la Rambla de Barcelona ja desaparegut. L’ambient mèdic i musical va formar part els següents anys de la vida de Tissy Bartomeu, ja que el seu cunyat, Antoni Carreras Verdaguer, també metge i en aquest cas destacat dermatòleg, estava casat amb Natàlia Granados, filla del cèlebre compositor Enric Granados. Teresa Bartomeu, pionera i impulsora de l’esquí entre les dones més enllà de crítiques i censures, va morir a Barcelona als 79 anys, el 20 d’agost del 1969.
El 2019, en complir-se 50 anys de la seva mort, va ser inclosa a la relació de commemoracions anuals de la Generalitat, però sense actes d’especial rellevància pública que permetessin rescatar la seva figura. ■