La Vanguardia (Català-1ª edició)
El BCE apunta a una gradual retirada d’estímuls si l’alta inflació persisteix
El mercat ja veu alces de tipus d’interès aquest any i dispara els interessos del deute
L’enquistament de l’alta inflació a l’eurozona, que al gener va assolir la cota màxima del 5,1%, va portar ahir el Banc Central Europeu (BCE) a obrir la possibilitat d’avançar la retirada dels estímuls d’una forma més ràpida del previst. Així ho va deixar entreveure Christine Lagarde, presidenta de la institució, en la conferència de premsa posterior al consell de govern. El banc central va deixar el preu del diner en el 0%, on està des de març del 2016, i la facilitat de dipòsit –la remuneració als bancs per dipositar els seus recursos a la finestreta de Frankfurt– en el -0,5%, però ara ja s’admet que, si la inflació s’enquista en els alts nivells actuals, caldrà actuar per combatre-la.
Aquesta possibilitat ja estava feia dies al mercat, que ha anat tensant el preu del deute sobirà i dels bons cotitzats de les empreses. Ahir la reacció dels inversors no va deixar cap mena de dubte de la seva interpretació del previsible rumb de la política monetària. Després de l’aparició de Lagarde, l’euro es va apreciar fins als 1,14 dòlars, mentre que la rendibilitat dels bons alemanys a deu anys –fins a la setmana passada, en negatiu– va pujar del 0,03% al 0,14%. Els d’Espanya van passar del 0,78% al 0,94% i els d’Itàlia, de l’1,42% a l’1,63%.
A les borses, les caigudes a Europa van ser generalitzades i importants, anticipant un encariment dels costos financers i, per tant, menys marges empresarials i menys beneficis. L’Eurostoxx va baixar un 1,9%, una mica més que les borses alemanya i francesa, que van perdre un 1,6% i un 1,5%, respectivament. La de Milà va aguantar millor i va cedir un 1,1%, mentre que l’Ibex, amb un lleu retrocés del 0,3%, se’n va sortir gràcies a la banca.
Les entitats financeres, que tenen un gran pes a l’índex espanyol, van ser les grans beneficiades de la jornada. Si pugen els tipus, encara que sigui poc, la seva cartera de crèdits hipotecaris passarà a oferir millors rendiments que ara, amb l’Euribor, al qual estan referenciades la gran majoria de les hipoteques dels seus clients, en l’entorn del -0,5%. Per això, Banc Sabadell i CaixaBank –les dues entitats financeres que tenen més concentració a la ban
ca comercial tradicional– es van disparar un 6% el primer i un 5,5% el segon. Només el BBVA va caure a la borsa, però perquè el mercat va pair malament els seus resultats anuals.
Oficialment, no hi ha res segur i, com va insistir a recalcar Lagarde en la seva roda de premsa, tot dependrà de l’evolució dels preus. La presidenta del BCE va dir que la situació ha canviat i que hi ha evidents riscos a l’alça de la inflació. Entre els governadors hi ha una “preocupació unànime” per l’evolució dels preus, encara que serà al març, amb més dades, quan arribarà el moment de prendre decisions o, almenys, anunciar-les. “Estem guiats per l’estabilitat de preus i prendre els passos adequats en el moment adequat sense precipitar-nos”, va explicar l’exdirectora de l’FMI.
El pla era acabar el març amb el Programa de Compres d’Emergència contra la Pandèmia (PEPP, per les seves sigles en anglès) –dotat amb 1,85 bilions i que ha elevat el balanç del banc central fins al 82% del PIB de l’eurozona– per compensar-lo amb un altre paquet d’estímuls, el de les compres de
El Banc d’Anglaterra
● va elevar ahir en 25 punts bàsics el tipus d’interès de referència per a les seves operacions, que passa a situar-se en el 0,5%. És la segona alça després de la que va fer la institució al desembre, quan es va apujar en 15 punts bàsics. Malgrat l’alta inflació al Regne Unit, que va tancar el desembre en el 5,4%, la decisió es va adoptar enmig d’una gran divisió: cinc membres del comitè tècnic van votar a favor d’apujar els tipus fins al 0,5%, mentre que els restants quatre ja els volien situar en el 0,75%. La decisió d’escometre la segona pujada consecutiva dels tipus d’interès del Banc d’Anglaterra, que se situen així en el nivell més alt des de març del 2020, es produeix una setmana després que la Reserva Federal dels Estats Units avancés que apujarà “aviat” els seus tipus d’interès, suggerint que la primera alça del preu del diner als Estats Units arribarà al març. bons del programa anterior. Estava previst injectar 40.000 milions mensuals el segon trimestre, abaixar-lo a 30.000 milions el tercer i a 20.000 milions l’últim.
Ara no se sap com quedarà aquesta estratègia, però el fet previsible és que, si la inflació es manté tan elevada, es redueixin les compres progressivament i, potser, arribi la primera pujada de tipus d’interès o dels tipus de dipòsit als bancs abans de final d’any.
Aquesta és, per exemple, la perspectiva d’entitats com el Commerzbank, que augura el final de qualsevol acció sobre el mercat de bons al setembre i
Les borses europees cauen i només els bancs amb bona part de la seva cartera en hipoteques es disparen
El BCE esperarà la reunió de principis de març per decidir el nou rumb en funció de la inflació
una pujada de tipus del BCE – la primera des del 2011– al desembre.
Konstantin Veit, gestor de carteres de Pimco, apunta que “el mercat valora una primera pujada de tipus de 10 punts bàsics al juliol, la qual cosa implica el final de les compres netes d’actius a l’abril. Si, al contrari, la inflació a mitjà termini se situa en línia amb les projeccions actuals o per sota, el BCE estarà probablement en pilot automàtic durant la major part de l’any”. ●