La Vanguardia (Català-1ª edició)
La construcció d’habitatge recupera el ritme precovid
La pandèmia impulsa la rehabilitació de finques, en màxims
La construcció d’habitatge torna a agafar velocitat tot i l’alça dels costos de construcció i els retards en el lliurament de materials que pateix el sector. Després de la caiguda del 2020, les obres per edificar tant habitatge com un altre tipus d’immobles no residencials han recuperat ritme i assoleixen el nivell d’activitat previ a la pandèmia. Les dades recollides pels Col·legis d’Arquitectes indiquen que el 2021 es van visar un total de 107.518 nous habitatges, una xifra una mica superior a la del 2019 (106.040) i un 22,67% per sobre del 2020. La superfície també s’ha incrementat en una proporció semblant.
L’impuls es dona en gairebé totes les comunitats autònomes, encara que hi ha excepcions. Catalunya, Madrid, la Comunitat Valenciana, les Canàries i Navarra encara no han assolit el nombre de visats d’habitatge nou precrisi. Tot i així, la tendència també és de “recuperació”, subratlla Marta VallLlosera, presidenta en funcions del Consell Superior dels Col·legis d’Arquitectes d’Espanya, que ahir va presentar aquestes dades. “Les dades de visat en aquestes comunitats autònomes mostren xifres a l’alça des del segon trimestre del 2021 davant el període previ, en què eren inferiors”, afegeix. Amb les dades actuals, continua, “s’aprecia que la recuperació s’està consolidant”.
En l’altre costat, hi ha les comunitats de Castella i Lleó, Castella-la Manxa, Andalusia o Extremadura, amb un augment notable de la superfície d’obra nova residencial.
L’avenç més gran, però, s’ha produït en les obres per rehabilitar habitatges. Els visats superen amb escreix els del 2019. Aquell any es van rehabilitar un total de 25.554 habitatges, mentre que el 2021 es va incrementar fins als 30.417 habitatges. La superfície visada va créixer així mateix un 11,44%.
L’experiència viscuda durant la pandèmia, especialment durant el confinament i les posteriors restriccions en l’activitat social, expliquen aquest increment de la rehabilitació d’habitatge, afirma Vall-Llosera. “Després del confinament es percep que les famílies posen en relleu l’espai que habiten i el volen millorar. La pandèmia va mostrar les mancances dels seus habitatges i ara veuen oportunitat de millorar-les”, explica.
Els pisos sense espais oberts, sense balcó, amb poca il·luminació natural o mal distribuïts van ressaltar com a habitatges poc agradables per passar temps a casa. Molts espanyols es van adonar llavors de com d’incòmodes resultaven les seves cases, per això una de les característiques més sol·licitades a l’hora de comprar o llogar habitatge ara és la de comptar amb espais exteriors –balcó, terrassa, jardí...– i llum natural.
Segons les dades dels Col·legis d’Arquitectes, la major part de rehabilitacions són de caràcter integral, encara que també perceben un creixement lent però sostingut de la rehabilitació parcial.
L’aposta per rehabilitar habitatges que han quedat obsolets per algun motiu és homogeni a tot Espanya, a excepció de la Comunitat de Madrid, on la superfície visada el 2021 cau un 14,47% respecte al 2019. En canvi, a la Comunitat Valenciana creix un 460%, a Castella-la Manxa un 246% i a Aragó un 238%. A Catalunya l’increment és del 13,23%.
El sector té recorregut perquè, insisteixen els Col·legis d’Arquitectes, a Espanya queda una gran quantitat d’habitatge que necessita “una actualització urgent”. El gruix dels 25,7 milions d’habitatges necessiten una renovació “per donar resposta a les demandes dels seus usuaris en matèria d’accessibilitat, funcionalitat, eficiència energètica i accés a un habitatge digne i adequat”.
Els Fons Next Generation, una part dels quals es destinarà a la rehabilitació d’habitatges, marcaran un abans i un després, consideren els arquitectes. ■
El gruix dels 25,7 milions de pisos i cases necessiten una “renovació urgent”, alerten els arquitectes