Neil Young: hi guanyen tots

Aquest article s’escriu (i també es pot llegir) amb la música de fons de la cançó de Neil Young Roll another number for the road. El tema sona en un disc de vinil, Tonight’s the night, publicat el 1975. La recent polèmica protagonitzada pel cantant, que se n’ha anat de Spotify en protesta per la distribució dels podcasts antivacunesdelcomediantJoeRogan,hafetquemoltsrecordemlesseves cançons i vulguem tornar a escoltar-les. La seva andanada contra la plataforma de música en línia li ha servit, pel que sembla, per tornar a estar d’actualitat, tot i que a hores d’ara seria arriscat afirmar que el gegant canadenc de 76 anys s’ha guiat per un interès només comercial per liderar la seva croada contra la postveritat sanitària.

Guanya Young i guanyen les plataformes que l’han acollit amb els braços oberts després de la seva ruptura amb Spotify. Guanyen poc, això sí, tal com s’explica a l’article del nostre corresponsal Francesc Peirón que obre avui Cultura. Grans companyies com Apple Music, YouTube Music o Amazon Music han aprofitat per promocionarse a costa de la seva rival sueca, però amb prou feines han rebut un transvasament de clients, tot i que alguna distribuïdora més petita sí que ha fet un salt rellevant gràcies a les campanyes que a les xarxes han defensat l’envit del músic. No n’hi ha prou amb la ira d’uns quants vells rockers per erosionar un negoci de la magnitud del que van posar en marxa Daniel Ek i Martin Lorentzon.

Es podria pensar que Spotify, malgrat que no rebrà un càstig econòmic, sí que patirà un dany reputacional. Però ni tan sols això no és clar, en vista del limitat recorregut de la polèmica. És més: la plataforma fins i tot podria resultar beneficiada si es pren l’incident com un avís del que s’esdevindrà en cas que insisteixi en la seva aposta per ser un mer servei de descàrrega, una empresa sense ànima que esprem el desemparament dels artistes. Les discogràfiques que van sobreviure a l’època daurada no van ser les més grans, sinó les que van renunciar a confiar la seva sort en el compte de resultats i van cuidar els seus músics. Així doncs, d’alguna manera, en aquesta història hi guanyen tots. Tots, excepte els amics músics a qui

Neil Young va dedicar el seu disc Tonight’s the night, caiguts en les primeres escomeses de l’heroïna.