La Vanguardia (Català-1ª edició)
La síndrome de ‘Charlie Hebdo’
Amenaces de mort a França per haver denunciat l’avanç de l’islam radical
Nines sense boca, nas ni ulls. Contes per a nens amb personatges dibuixats sense cara. Aquestes van ser algunes de les imatges que més van impactar del documental de gairebé cent minuts emès el 23 de gener per la cadena francesa M6 per explicar la penetració creixent de l’islam radical entre la comunitat musulmana.
El programa Zone interdite ( zona prohibida), que va tenir una audiència de 2,1 milions de persones, va causar sensació i ha tingut conseqüències. Dies més tard, la seva presentadora, l’exmodel Ophélie Meunier, i el jove advocat i activista Amine Elbahi, que va intervenir en l’emissió, van ser posats sota protecció policial després de rebre amenaces de mort.
La síndrome de Charlie Hebdo encara condiciona la vida a França. Hi ha por d’una altra matança com la del gener del 2015 a la seu de la revista satírica (12 víctimes) o a un assassinat com el del mestre Samuel Paty, l’octubre del 2020, per haver ensenyat una caricatura de Mahoma en una classe sobre llibertat d’expressió. El fanatisme no perdona. Més d’un centenar de persones, entre periodistes, intel·lectuals, activistes i fins i tot imams oposats a l’integrisme viuen sota escorta. Meunier, de 34 anys i mare de dos fills, i Elbahi, de 25 anys, són els últims de la trista llista.
Les nines sense rostre –per respectar l’islam més rigorista– eren d’una botiga de joguines de Roubaix, una ciutat d’uns 100.000 habitants a la vora de la frontera belga. El documental es va filmar en bona part allà, ja que acull una gran comunitat musulmana –40% de la població– i ofereix una islamització molt visible pel tipus de comerços i l’abundància de mesquites. A Roubaix hi ha dotze esglésies catòliques i set mesquites. Les carnisseries halal sumen més d’un centenar. L’equip de Zone Interdite també es va desplaçar als suburbis de la perifèria nord de París, a Lió i a Marsella.
Altres imatges xocants de Roubaix van ser les d’un restaurant on les dones amb vel menjaven separades de la resta de clients per uns plafons. El programa va treure a la llum l’existència d’escoles privades musulmanes que en realitat són escoles alcoràniques que adoctrinen nens des de l’edat de dos o tres anys. Els petits aprenen a recitar versicles de l’Alcorà abans que a llegir i escriure. Nens i nenes estan separats. Elles porten vel, cosa que està prohibida a l’escola pública. L’associació que hi ha al darrere d’una d’aquestes escoles rebia subvencions municipals. Per això serà jutjat l’alcalde, Guillaume Delbar, sospitós de clientelisme per obtenir vots, un retret que s’acostuma a fer a altres
Una presentadora de televisió i un jurista s’afegeixen a la llarga llista de persones amb escorta policial
Un documental causa sensació ensenyant botigues de nines sense cara i escoles alcoràniques camuflades
polítics en districtes amb una alta densitat musulmana.
El jove jurista Elbahi és un cas singular. És molt vehement denunciant l’avanç del salafisme i d’altres corrents islàmics radicals a Roubaix. La seva insistència ha posat l’alcalde en un compromís. Elbahi sap de què parla. Una germana es va radicalitzar i fa uns anys se’n va anar al territori controlat per l’Estat Islàmic (EI) a Síria i l’Iraq. Pel que sembla, avui es troba en una presó kurda.
Un altre dels protagonistes a Zone interdite va ser Hassen Chalgumi, imam de Drancy, al nord de la capital. Aquest clergue musulmà, originari de Tunísia, és un assot contra els fonamentalistes. “L’islamisme és la malaltia de l’islam”, acostuma a dir. Chalgumi, que es desplaça amb guardaespatlles i porta armilla antibales fins i tot quan dirigeix l’oració a la mesquita. La seva dona i els seus cinc fills es van traslladar a viure fora de França i es van canviar de nom, per seguretat.
El programa de televisió va revelar una realitat que és de sobres coneguda pels que s’ocupen del fenomen de l’islamisme a França, però ho va fer d’una manera impactant –i una mica sensacionalista, segons els crítics– per als sectors de la població menys conscients del problema.
Així mateix, Zone interdite va abordar el proselitisme via internet, incloent-hi cursos infantils que són pagats per l’Aràbia Saudita i en què s’inculquen els preceptes de l’islam més estricte a criatures inermes davant un adoctrinament tan intens i precoç. ■