La Vanguardia (Català-1ª edició)
I el professor va agafar el fusell
Civils de diverses professions dediquen els seus dies lliures a fer instrucció militar davant d’una possible agressió russa
“Estem moralment preparats; vivim a la nostra terra i estem disposats a defensar-la”
A la veu de comandament del seu instructor, un veterà de la guerra del Donbass, tots, petits i grans, es posen en formació, alguns amb botes reglamentàries, d’altres amb vambes, però tots amb uniformes de camuflatge per a neu o per a camp. “Glòria a Ucraïna!”, criden empunyant amb fermesa el fusell d’assalt, com si fossin soldats bregats en mil batalles. Res més lluny de la realitat. Són civils, i alguns no havien pensat mai a tocar una arma en la seva vida. “He decidit preparar-me, perquè no sé com aniran les coses a Ucraïna per Rússia i Putin”, explica en Vladímir, de dilluns a divendres enginyer de xarxes en una empresa de telecomunicacions, els dissabtes voluntari per defensar la pàtria.
El punt de reunió és la comissaria militar local, a prop del centre d’Obúkhiv, una ciutat de 33.000 habitants a 45 quilòmetres de Kíev. Des d’allà parteixen en vehicles privats cap a un polígon de tir, no molt distant, però allunyat de qualsevol signe de civilització.
A més d’en Vladímir, al grup de mig centenar de voluntaris hi ha l’Alex, un veterà empresari de la ciutat. I els més joves són en Dmitró, de 18 anys, un amic de 14 que es nega fins i tot a dir el seu nom, o en Nazar, de 15, que és la primera vegada que participa al grup d’autodefensa d’Obúkhiv. “Vull veure en què consisteix. Crec que ara és el moment ”, diu.
“El col·lectiu no és uniforme: els participants van canviant. Això és voluntari. Però hi ha un petit grup que ve cada dissabte”, explica l’organitzador d’aquesta brigada civil, Ruslan Tregub, un antic professor, director de l’institut d’Obúkhiv, que va deixar la feina quan el seu país es va sentir amenaçat per Rússia.
“Em vaig dedicar als negocis fins al 2017, i després vaig ser professor fins al 2021. No he servit a les forces armades i fins al 2014 no havia empunyat mai una arma. No calia. Llavors, amb 35 anys tenia tot el que necessita una persona: tres fills, un apartament, un cotxe, una datxa”, relata al grup de periodistes que aquest dissabte els acompanyaven.
Aquell any tot va canviar: Rússia es va apropiar de la península de Crimea i va començar la guerra a l’est d’Ucraïna contra els separatistes prorussos de Donetsk i Luhansk. L’acumulació de tropes russes prop de la frontera el 2021, primer a la primavera i després a la tardor, ha provocat que, encara que sigui de manera preventiva, un professor, un enginyer, un empresari o una mestressa de casa, agafin el fusell. “Vam començar a entrenar com a grup d’autodefensa el juliol de l’any passat”, afegeix en Tregub.
L’expedició arriba a un descampat, protegit per un turó del fred vent de l’hivern ucraïnès, però no de la neu i els cinc graus sota zero. En aquestes condicions, es formen grups d’unes deu persones per motius pràctics. Un grup comença practicant el maneig pràctic de l’arma de foc. Un altre de més familiaritzat simula desplaçaments de combat amb el fusell llest per obrir foc.
“Els voluntaris intenten aprendre a cooperar en situacions difícils, aprenen a orientarse amb mapes, a fer servir les armes. Però tot això ho fem únicament per afrontar situacions d’emergència, com a defensa”, remarca en Tregub. “Tenim un instructor que és un veterà de guerra, a la reserva. I un instructor mèdic”, explica l’enginyer Vladímir entre cursa i cursa.
Després de dues hores llargues de frenètica activitat, assagen un atac i defensa amb llançament de granades i trets de fogueig que fan més real el que ningú no vol que mai arribi a passar.
En Vladímir no vol dir quants voluntaris formen la brigada d’Obúkhiv. “No podem donar aquesta dada, ja que seria oferir pistes a qualsevol atacant”, explica. Encara que acceptin la presència de periodistes, la majoria són reticents a parlar, i qui ho fa prefereix que se l’identifiqui, únicament, amb el nom de pila.
“Estic tranquil respecte a la situació actual. Intenten sembrar en nosaltres el pànic. Però els ucraïnesos estem moralment preparats. Ens agradaria mostrar al món que som gent normal. No ataquem ningú. Som a la nostra terra i estem preparats per defensar-la”, explica en Tregub, convençut, d’altra banda, que “quan tot s’acabi, i espero que sigui aviat, tornaré a les meves classes”. ■