Dos milions d’electors equivocats?

Un 24% dels votants de Vox es consideren liberals, i un 10% dels del PP, socialdemòcrates

Es pot ser liberal i votar Vox? O definir-se com a socialdemòcrata i donar suport al PP? La resposta, segons el CIS, és que més de dos milions d’espanyols voten ofertes polítiques que són als antípodes de la seva ideologia. I una quantitat deu vegades més gran –de fins a 20 milions d’electors– admet que pot donar suport a “un partit o un altre, o no votar, segons el que més li convenci en cada moment”. És a dir, la seva veritable lleialtat és un misteri i també un malson per a les formacions polítiques que busquen el seu suport.

Aquesta conducta té un paral·lelisme al món dels espies. Si una persona decideix transformar-se en un agent doble, s’endinsa en un territori racional i emocional en què ja res no li impedeix acabar convertit en un agent triple, quàdruple o, fins i tot, múltiple. És el que està passant amb un nombre creixent de votants?

De fet, la paradoxa actual més gran es registra a Vox, un partit de nova creació que exhibeix la fidelitat de vot més significativa als sondejos. Més d’un 80% dels seus votants assegura que tornarà a votar aquesta formació de dreta radical quan es convoquin noves eleccions, en contrast amb les taxes de fidelitat d’altres partits: menys d’un 70 % en el cas dels electors del PSOE o del PP. Ara bé, alhora, fins i tot un 80% dels seguidors de Vox admet que “vota un partit o un altre, o no vota”, segons el que li sembla en cada moment.

La potencial volatilitat de l’electorat de Vox s’aprecia en un altre detall encara més sorprenent: la definició ideològica. Gairebé un 38% d’aquests votants es defineixen com a conservadors. Fins aquí, previsible. I també ho és que un de cada deu s’inscrigui en la democràcia cristiana, que sempre ha abastat un terreny molt ampli. El que sorprèn és que un de cada quatre electors de Vox es considera liberal, una filosofia que s’associa al centrisme i, en algunes latituds, al centreesquerra. Esclar que un 7% dels votants d’Abascal es presenten també com a socialdemòcrates o progressistes.

Potser el partit que millor respon a la seva essència ideològica és el PP: els seus votants es reparteixen, majoritàriament, entre el conservadorisme (26%), la democràcia cristiana (20%) i el liberalisme (22%). Tanmateix, un de cada deu electors populars es considera socialdemòcrata o socialista. I una altra formació amb un electorat coherent amb el seu ideari inicial seria Ciutadans: un de cada deu votants d’aquest partit es defineix com a conservador i una proporció semblant, com a democristià. Però el gruix es considera liberal (25%) o, fins i tot, socialdemòcrata (un de cada cinc).

Per la seva part, l’electorat del PSOE combina diversitat amb coherència ideològica: un 32% es considera socialista; un 20%, socialdemòcrata, i un 17%, progressista. I hi cal afegir un 7% que se sent feminista i un percentatge molt semblant, liberal.

En el cas d’Unides Podem, el relleu generacional que encarna el seu electorat s’aprecia en el fet de què només un 16% dels seus votants es defineixi com a comunista, mentre que un de cada quatre s’identifica amb el socialisme o la socialdemocràcia. Però dins de la dispersió ideològica que caracteritza el vot de Podem, destaquen les adscripcions al feminisme (20%), al progressisme (17%) o a l’ecologisme (13%).

Finalment, i més enllà dels respectius nivells de mobilització conjuntural, es pot afirmar que el PSOE (31%) i el PP (27%) tenen l’electorat més fidel (que sempre vota aquests partits), davant del 16% de Podem, el 9% de Vox o el 3% de Cs. I, a la inversa, els socialistes tenen el percentatge més baix (encara que creixent) de votants canviants (un 42%), seguits del PP (53%), Podem (54%) o Cs (82%). Esclar que la mateixa pregunta formulada després d’una cita electoral redueix els electors volàtils del PSOE a un de cada cinc, i del PP a un de cada quatre. Vox, en canvi, tindria dos terços del seu electorat en precari. ●

Un 80% de l’electorat ultra i un 55% del total voten el partit que “més els convenç” en cada cas

Només un 16% del vot de Podem s’associa al comunisme, i un 20% del PSOE o de Cs, a la socialdemocràcia