Jordi Basté

La desaparició de Fernando

La gestió pandèmica del Govern d’Espanya aquests últims mesos és francament millorable. Una pudor de ronya va sobrevolar dimarts el Congrés amb el miserable vot a un paquet de mesures on es barrejava l’obligatorietat de la mascareta a l’exterior amb l’augment i actualització de les pensions. Un gaspatxo intolerable amb la solemnitat dels vots sota xantatge d’una majoria a l’hemicicle que a canvi de donar diners als ancians ens obligaven a continuar ofegant-nos pels carrers. Era dimarts. Només tres dies després la ministra de Sanitat ens treia les mascaretes en directe a la Ser amb Àngels Barceló. Tapades les boques al Congrés, destapades per la ràdio.

El virus amb Darias ha anat minvant el Ministeri de Sanitat. Hem passat de rodes de premsa el 2020 amb un pack de president, ministre, metge i militars a un silenci global que només trenca Pedro Sánchez per ser ell, i només ell, qui anuncia bones noves.

Trobem a faltar la dupla Salvador Illa-Fernando Simón, els Leo Messi i CR7 del coronavirus hispà. Sortia Illa i, depenent de si la cara era prosa o poema, sabíem la magnitud de la tragèdia. Fernando Simón era el bàlsam, les bones maneres davant el nostre pànic.

Tot d’una, Fernando Simón ha passat de ser l’home més famós d’Espanya a no saber-se on és. Amagat? Apartat? Descansant? Abandonat? El vam convertir en una icona pop, sembla va un paio que valia la pena, va aconseguir que les rodes de premsa fossin un Trivial Pursuit sobre el coronavirus i, coincidint amb l’arribada de Carolina Darias al ministeri, es va anar esfumant de les nostres vides.

Amb pinta de dormir entre cartrons, amb veu de doblador d’Alvin i els esquirols, Fernando Simón tenia un mimetisme semblant a la televisió de Poltergeist (vine cap a la llum, Caroline). Ens tenia davant la pantalla i, tant si errava com si no, la seva veu va ser la banda sonora de la pandèmia al costat de l’insofrible Resistiré del Dúo Dinámico. Algú l’ha mort o tot sol s’ha apartat.

Se n’ha anat Fernando Simón amb silenci, i en una època que ahir ja és el paleolític superior, ningú no parlarà de nosaltres quan hàgim mort. Com el doctor Simón, que ningú no el plora i que ningú no el riu, però que algú senzillament li hauria de donar les gràcies per la seva presència. ●

Fernando Simón ha passat de ser l’home més famós d’Espanya a no saber-se on és