La Vanguardia (Català-1ª edició)

Matute ja no és un home

- Núria Escur

Sempre va dir que no li quedava por perquè havia estat una nena tartamuda que parlava sola per les cantonades amb un exèrcit d’éssers màgics que la protegien. Vull creure que l’error colossal de la placa del seu nou carrer, que la canviava de sexe i llengua, Ana María Matute se l’hauria pres amb humor. Entre Horta i Guinardó, van penjar el rètol on figurava el desastre: “Carrer d’Ana María Matute Ausejo, Barcelona (1925-2014), escriptora i acadèmico”. Aquesta “o” maleïda.

No era gaire donada a parlar de feminisme, el practicava i punt. I li agradava jugar amb el seu vessant infantil, travestint idees i també indumentàr­ies. En una ocasió, quan li vam demanar de què es volia disfressar per a una sèrie sobre personatge­s i carnaval, quan esperàvem que ens deixés anar alguna cosa així com Marie Curie o Pardo Bazán, va obrir molt els ulls i va respondre amb alegria: “De reina Ginebra! Amb espasa!”.

Així que vam prendre mides i li vam lliurar una preciosa disfressa amb reixeta medieval i barret en cúpula. Matute se’l va mirar, va demanar un whisky, feu un salt i contestà, resignada: “Què hi farem, en realitat el que m’hauria agradat és ser el rei Artús!”.

Per això penso que s’hauria pres això de la “o” maleïda de la placa com una broma del destí i una picada d’ullet als edils que es barallen per feminitzar el nomenclàto­r dels carrers de la ciutat: ella substituei­x Ramiro de Maeztu. No temia homes ni dones, cap ésser terrenal; els altres sí, fades i elfs fantàstics que sortien de la seva ment privilegia­da.

A casa seva conservava una foto en blanc i negre on se la podia veure de jove, asseguda davant la màquina d’escriure i amb el seu fill a la falda. La va mostrar quan li vaig preguntar pel biaix que el gènere exercia en la professió. Aquell dia anava amb el seu jersei color os de coll de cigne i una armilla fosca. “El meu feminisme va ser aquest”. I va engegar a parlar del seu primer marit, que no suportava, i del segon, que va adorar.

Avui el greuge s’ha resolt i la placa ja lluu nova i reparada. Matute deixa de ser home i torna a ser dona, per a la nomenclatu­ra i el que faci falta. ●

 ?? ??

Newspapers in Catalan

Newspapers from Spain