El prefix de Schrödinger

Una magistrada adverteix que l’eusquera té un problema amb els sufixos, els prefixos i els infixos

La setmana passada es va saber que l’eusquera té un problema amb els sufixos, els prefixos i els infixos. No és en Picó qui us ho diu, sinó la magistrada Ana María Martínez Navas, en les consideracions lingüístiques que va afegir a una sentència judicial. La titular del jutjat contenciós administratiu número 3 de Vitoria-Gasteiz ordena a l’Ajuntament de Llodio que readmeti una treballadora que havia estat acomiadada per no poder acreditar el perfil lingüístic codificat com a PL3 en nivell d’eusquera. Els detalls jurídics queden eclipsats per la justificació que transforma la sentència en un text digne de figurar a les Converses filològiques de Pompeu Fabra o en la correspondència de Sabino Arana. D’entrada, la jutge renya l’Ajuntament per manca de sensibilitat: “La Administración parece olvidar que el euskera ocupa la quinta posición de los idiomas más difíciles del mundo (en algunas listas aparece incluso el primero)”. No hi consta la font d’aital rànquing sociolingüístic fonamentat en l’innovador criteri de la dificultat, però sospito que això de “incluso el primero” deu ser una ensabonada als de Bilbao. Després d’aquest apunt de qualitat, la magistrada obre el seu cor filològic per explicar-nos què motiva tanta complexitat: “La principal dificultad de esta lengua es que no comparte ninguna conexión con ningún otro idioma, ya que ha evolucionado a lo largo del tiempo de forma aislada”.

El diable, però, sempre s’amaga en els detalls i en aquest cas sembla el dimoni cucarell. Quan concreta, salta la primícia: “La complejidad de su estructura y un vocabulario cuyas palabras cambian de significado al adicionarse uno de los cientos de sufijos, prefijos e infijos que se dan en esta lengua”. Ai carai, ara resulta que els mots bascos canvien de significat quan els apliquen un prefix o un sufix! Quina parafília més estranya! Si davant de fília (simpatia apassionada) ens peta d’escriure-hi un zoo, ja no vol dir el mateix que si hi posem bíblia? Quina decepció! I el mateix deu passar amb les fòbies, que no combinen igual amb un claustre que amb una àgora. Quin idioma tan difícil, l’eusquera! No com el castellà, que tothom l’entén!

És clar que en català últimament patim l’estrany fenomen del prefix de Schrödinger, capaç de posar en qüestió els axiomes que crèiem invariables. Es tracta del prefix intensiu re-. Aplicat a un verb indica duplicació o repetició de l’acció. En principi, no amb tots els verbs, perquè hi ha coses que només poden passar una vegada. Morir-se, per exemple, o perdre la virginitat. Debutar era una d’elles fins que ha aparegut el prefix de Schrödinger i ara els futbolistes del Barça redebuten. Va passar amb Dani Alves i ara ha tornat a passar amb Adama Traoré. Seria interessant conèixer l’opinió de la magistrada basca sobre la dificultat del català. ●