La Vanguardia (Català-1ª edició)
La davallada de cabal als embassaments posa l’agricultura andalusa al límit
Diversos municipis tallen el subministrament a la nit de manera preventiva
Andalusia torna a patir els efectes d’una sequera. El problema no és només que no plogui (s’ha registrat un 50% menys de precipitació que el 2020), sinó que es parteix d’una tardor molt seca i l’hivern no pinta millor. El gener amb prou feines va deixar aigua, el febrer segueix els seus passos i la temperatura continua incrementant-se (47,4ºC de màxima a Montoro, a Còrdova), amb augment de l’evaporació. Mentrestant, els experts denuncien la sobrepressió del sector agrícola.
Les reserves amb prou feines superen un 30% de la seva capacitat i s’han activat plans especials per sequera de llarg a llarg de la comunitat. L’ abastament per a consum humà, de moment, està garantit, però el problema es continua cronificant.
La conca del Guadalquivir, que proveeix 4,1 milions de persones, està a un 28,5% de la seva capacitat, cosa que va obligar la Confederació del Guadalquivir a declarar al novembre la sequera extraordinària, o el que és el mateix, hi ha restriccions en reg i indústria, i els desembassaments només es faran per mantenir els cabals ecològics. El subministrament en domicilis queda garantit durant dos anys.
Per la seva banda, les conques mediterrànies andaluses, al sud de la comunitat, són a un 30,8%, i tant el regadiu com el consum humà queden assegurats per poc més d’un any. Al Camp de Gibraltar es planeja una reducció en abastament i indústria d’un 10%; i a la comarca de l’Axarquía, a Màlaga, les limitacions per al regadiu arriben a un 50% i el proveïment queda limitat. Per part seva, a la conca Guadalete-Barbate, amb reserves a un 30%, l’aigua per a agricultura es restringeix a un 50%,
Al marge d’això, les poblacions que es proveeixen d’aigües subterrànies es mostren preocupades. Hi ha municipis que opten per tallar el subministrament durant la nit de manera preventiva: a Pedrera i Aguadulce (Sevilla), Campillos (Màlaga), o Santa Olaya, Cala i Cortelazor la Real (Huelva).
D’altra banda, els pous il·legals que extreuen aigua d’aqüífers posen en perill extrem els ecosistemes i la biodiversitat. Per això, el debat sobre la sostenibilitat és més viu que mai. “Cal separar la situació de sequera de la situació d’escassetat d’aigua, en què la demanda supera els recursos”, explica la catedràtica Pilar Paneque, de l’Observatori de Sequera de la Universitat Pablo de Olavide.
Un 87% de l’aigua a Andalusia es destina a l’agricultura, mentre que un 10% és per a consum de llars i un 3% per a indústria. “És un problema estructural”, apunta, “no hem creat estalvis perquè ens hem confiat massa” malgrat que a la regió fa anys que hi fan retallades. “Els nostres recursos s’han reduït pel canvi climàtic, els ciutadans ens hem adaptat, però el nostre teixit empresarial pressiona el sistema”. Paneque proposa una reflexió sobre la transformació necessària al sector, ja que hi ha cultius amb elevats requeriments d’aigua, propis d’altres latituds, com l’alvocat i el mango (tropicals) “que provoquen una enorme tensió a Màlaga i Granada”.
Hi ha cultius d’alta demanda d’aigua (alvocat o mango) que causen tensió a Màlaga i Granada
El secretari general de l’Associació de Comunitats de Regants d’Andalusia (Feragua), Pedro Parias, replica que “el cultiu de regadiu assegura l’alimentació del món”, i insisteix que la clau és en “l’eficiència de l’aigua”. No “se’ns pot demanar que no es faci aquesta agricultura i que abandonem la capacitat d’Andalusia” de “donar feina i crear riquesa”. Les exportacions procedents d’horticultura, productes subtropicals i maduixes ascendeixen als dos mil milions d’euros, i creen 180.000 llocs de treball directes i 1,5 milions d’indirectes. ●