La Vanguardia (Català-1ª edició)
“Hem reconstruït tot el procés de neurogènesi”
Neurobiòloga del Centre de Biologia Molecular Severo Ochoa
El cervell humà és un òrgan plàstic que genera noves neurones durant tota la vida, en especial a l’hipocamp, una estructura relacionada amb la memòria i les emocions. María LlorensMartín, investigadora al Centre de Biologia Molecular Severo Ochoa (CBMSO-CSIC-UAM), ha estudiat la gènesi de neurones en aquesta regió en 48 cervells humans post mortem, alguns dels quals estaven cognitivament sans i d’altres presentaven malalties neu rodegeneratives com esclerosi lateral ami o tròfica( ELA ), malaltia de Huntington, parkinson, demència amb cossos de Lewy i demència frontotemporal.
Enhorabona altra vegada. Ja va ser finalista a l’última edició del premi Vanguardia de la Ciència.
En aquell treball vam veure la presència de neurones immadures al cervell que suggerien que el seu origen era de neurogènesi adulta. Tot i això, per limitacions tècniques no vam ser capaços de visualitzar les cèl·lules mare que donaven lloc a aquelles noves neurones. Hem hagut de continuar treballant per descobrir noves tècniques que ens permetin visualitzar aquestes cèl·lules que ningú no havia estat capaç de veure en humans.
Què han observat?
Hem aconseguit veure per primera vegada tant les cèl·lules mare com les filles, cosa que ens ha permès reconstruir tot el procés de neurogènesi. Som capaços de reconstruir totes les etapes de les neurones des del principi. Una cèl·lula mare és a qualsevol teixit, on es divideix per poder donar lloc a cèl·lules filles, que al seu torn es multipliquen diverses vegades per finalment donar lloc a aquestes neurones immadures que vam descriure al treball anterior.
El seu treball ha posat fi a la discussió sobre aquestes neurones immadures.
Hi havia investigadors que afirmaven la possibilitat que aquestes neurones es podrien quedar en un estat d’immaduresa durant tota la vida i no haver-se generat a l’edat adulta, però hem vist que no totes aquestes neurones són iguals, estan en diferents punts del seu període maduratiu. Això ens permet reconstruir la trajectòria d’aquestes cèl·lules i observar des de les primeres etapes que abans no es podien visualitzar.
Quin era l’escull?
Vam demostrar que calia processar i tractar les mostres de teixit cerebral humà d’una manera molt específica. Si un no segueix els passos adequats, encara que puguin semblar molt obvis i senzills, el teixit deixa de ser reconeixible per les eines que utilitzem al laboratori i aquestes cèl·lules no es visualitzen.
És a dir, el repte anava més enllà d’un microscopi.
Cada una de les etapes del processament del teixit, des que la mostra s’extreu del cervell del donant fins que arriba al microscopi, és important. Per això hem desenvolupat una treball molt meticulós centrat en aquesta metodologia. Fa més de deu anys que aprenem dels nostres propis errors, assajant quines alternatives teníem quan alguna cosa no funcionava.
Ja havien estudiat l’alzheimer i ara s’han centrat en altres malalties n euro degeneratives. Hem estudiat altres malalties com l’ELA, el Huntington o el parkinson que no afecten directament l’hipocamp. Per tant, no era tan obvi pensar que aquestes patologies podien estar generant canvis en el naixement de noves neurones en aquesta regió del cervell. Malgrat que cada una d’ aquestes malalties n eurodegeneratives afecta zones molt distants del cervell, en totes està fent malbé el nínxol neurogènic, i impedeix la generació de noves neurones.
Què significa que cada una d’aquestes malalties genera una firma cel·lular pròpia?
Quan fem una foto fixa d’un cervell humà observem la seva composició cel·lular: el nombre de cèl·lules en estat de cèl·lules mare, les que estan proliferant i les que estan en estat d’immaduresa. La neurogènesi és un procés continu que cada malaltia bloqueja en un punt concret, que pot ser més primerenc o més tardà. Per tant, podríem dir que en cada moment de la seva vida la cèl·lula és més susceptible a unes malalties que d’altres.
Això pot ser útil per identificar marcadors per a aquestes malalties?
La investigació “Hem aconseguit veure per primer cop tant les cèl·lules mare com les filles”
Les implicacions “Podria contribuir al diagnòstic precoç de les malalties neurodegeneratives”
Tot i que encara no som capaços de visualitzar aquesta firma de neurogènesi quan la persona és viva, en el futur podria contribuir al diagnòstic precoç de les malalties n euro degeneratives i ajudar a discernir millor el diagnòstic entre algunes malalties que moltes vegades es confonen, com l’ELA i la demència frontotemporal.
I tractaments?
Si poguéssim protegir cada una d’aquestes subpoblacions podríem intentar en el futur fomentar la neurogènesi. Això no pal·liaria les malalties, no aconseguirem revertir el parkinson, perquè aquestes neurones no són responsables dels defectes a nivell motor que observem en aquests pacients, però sí que poden estar relacionades amb el que anomenem comorbiditats, que són altres símptomes cognitius o emocionals que també apareixen en aquestes patologies. ●