Un músic compromès

Vaig créixer al Canadà, vaig estudiar als Estats Units i vaig començar la meva vida professional a França. El 1999, vaig guanyar el concurs de concertino a l’Orquestra del Gran Teatre del Liceu. Vaig pensar de compartir el meu temps entre París i Barcelona, però aviat em vaig adonar que la vida aquí era molt agradable.

Mentrestant, vaig començar com a professor de l’Esmuc (Escola Superior de Música de Catalunya) i del Conservatori Superior del Liceu, i vaig crear una sèrie de concerts anomenats Kaimerata Concerts, en què presento, explico i toco les obres d’un compositor cada any.

M’encanta viure a Barcelona. Té una llista llarga de tots els elements amb què algú podria somiar. He arribat a la conclusió que la meva qualitat de vida no pot ser millor.

Tanmateix, no tinc la mateixa sensació en l’àmbit professional. El 1999 vaig descobrir una ciutat de molt potencial, dinamisme i energia. L’edifici de l’Òpera del Liceu era nou. Va néixer l’Esmuc. El Conservatori del Liceu es va traslladar a una nova seu increïble. Hi havia interès per millorar el que hi havia i voluntat per provar coses noves.

Després, va venir la recessió del 2008. Es van cancel·lar projectes. Idees restringides. Després ens vam recuperar de la recessió, però no va revifar el dinamisme. La principal preocupació es va convertir en l’agitació política i el nacionalisme. I el turisme.

Però malgrat el clima polític i econòmic, l’Orquestra del Liceu va continuar millorant. Per què? El principal motiu és per la progressiva renovació dels seus integrants, que arriben amb nova energia i entusiasme. Se sotmeten a un procés de selecció i exigent, que consisteix en diverses rondes d’eliminació.

Els músics que guanyen provenen de tot el món, amb una gran quantitat de coneixements i d’experiència. El resultat és un gresol de nacionalitats i personalitats, totes treballant juntes cap a un objectiu comú.

Si en altres camps de la vida, a Barcelona no hi ha hagut un creixement i millora semblant, deu ser per la falta d’un objectiu comú clar? Qui defineix aquests objectius? Com es trien aquestes persones?

A l’orquestra, les respostes són molt clares. Si s’escull malament, les conseqüències són immediates, amb el risc de soscavar l’objectiu comú d’excel·lència. Al contrari, un bon músic nou inspira els que l’envolten a fer-ho encara millor.

En la meva experiència professional, he notat, des de fa diversos anys, que hi ha menys interès per noves idees i projectes. El resultat és aquesta frustrant sensació que tot el que es proposa no és vàlid. M’entristeix sentir que hauria pogut aportar molt més a la vida cultural de la ciutat on visc. He desistit i posat la meva energia en desenvolupar projectes fora de Barcelona.

Desafortunadament, no soc l’únic amb aquesta experiència. Rebutjant les idees de les persones que venen de fora, la ciutat de Barcelona perd un potencial creatiu enriquidor que la posaria en relleu en la seva projecció internacional. A l’orquestra hem assolit un nivell que atreu els millors músics internacionals. Continuarem millorant.

En la meva experiència professional, noto que hi ha menys interès per noves idees i projectes