Contra la dictadura dels físics normatius

Sèries com ‘Somebody somewhere’ o ‘Mare of Easttown’ rebutgen la pressió estètica de Hollywood

Si un actor vol triomfar a Hollywood, sap quina és la recepta. És important fer classes d’interpretació, però encara ho és més cultivar un aspecte convencionalment atractiu. En cas que no es controlin el pes (elles) o guanyin múscul (ells), cal que assumeixin que els tocaran papers secundaris, en pel·lícules independents o marcats precisament per allò que els fa diferents. Però l’obsessió de la indústria audiovisual americana (i extrapolable a l’espanyola) per contractar individus que representen un cànon no concorda amb la realitat dels cossos que caminen pel carrer. D’aquí ve l’enrenou que va causar Kate Winslet la primavera de l’any passat quan va rebutjar un pòster promocional de Mare of Easttown perquè li havien esborrat les arrugues. Va fer servir la seva posició de poder com a estrella i productora executiva per rebel·lar-se contra la pressió estètica, una decisió que impregnava tota l’obra.

Una altra sèrie que lluita contra la dictadura de la bellesa i els cossos plàstics i normatius és Somebody somewhere, també d’HBO Max. Els creadors, Hannah Bos i Paul Thureen, es van inspirar en la vida de Bridget Everett, la protagonista, i parlen de la Sam, una dona de més de quaranta en procés de dol per la mort de la germana que intenta trobar el seu lloc al poble d’on va marxar. S’hi reflexiona sobre la pèrdua, amistats inesperades que estenen la mà en moments durs, alcoholisme, minories en entorns conservadors. Però del que no parla la Sam és del pes, que no li preocupa. Ja ho havia dit Everett en entrevistes: “Soc plus size. Soc una dona gran. Però no em veig així. Tinc com el contrari de la dismòrfia corporal: em poso un bikini i penso: ‘Que bé que em queda’”. Amb la demostració de físics allunyats de la norma, Somebody somehere contribueix a la causa com abans han fet sèries com Crazy ex-girlfriend, One Mississippi o Mythic quest.

La pressió normalment hi és. L’actriu Melanie Lynskey, que triomfa amb Yellowjackets, es va trobar un comentari molt desagradable al rodatge del thriller: “Segur que els productors et contractaran un entrenador. Els encantarà ajudarte”, li va dir un treballador que no entenia que un físic com el seu tingués lloc a la producció.

Ella, però, només va denunciar el comentari i el va fer servir per empoderar-se: adorava interpretar una dona segura de si mateixa i sexual que no vivia definida pel pes. I és que, com va dir l’actriu Allison Tolman ( Fargo) a Twitter en un atac de sinceritat, n’hi ha que estan cansades de sentir com el pes s’utilitza com a motiu de burla o element clau a l’hora de definir els personatges: “Guionistes i showrunners, traieu dels guions els acudits sobre el pes. Us prometo que no són divertits”. També demanava que s’eliminessin les acotacions referents al físic dels personatges. Per què s’associen uns valors, trames o caràcters a uns físics determinats? ●