La Vanguardia (Català-1ª edició)
L’assassinat de Pablo Casado
Per moments, ahir, al renovat El Molino, semblava que estigués a punt de sortir una vedette emplomallada i asseure-se’ns a la falda mentre ens feia bromes pujadetes de to. La sala era a vessar, com als vells temps, però dalt de l’escenari hi havia el periodista Sergio Vila-Sanjuán i els escriptors Mercè Balada, Paco Villar i Jordi Corominas, que han dedicat diferents llibres als crims reals (ara anomenats true crime) que han sacsejat Barcelona al llarg de la història.
Era una taula rodona del festival BCNegra, que se celebra fins al dia 13. Paco Villar, erudit de la vida nocturna que ha publicat El asesino anda suelto: diez casos sin resolver, va explicar que “als anys trenta, Barcelona era un centre important del tràfic de persones, fins i tot amb oficines clandestines que falsificaven documents a les dones que s’enduien cap a Amèrica”.
Jordi Corominas, autor de Barcelona 1912: el caso de Enriqueta Martí o del recent La ciudad violenta, va recordar un local de varietats del Raval, La Criolla, el propietari del qual va ser assassinat el 1936. Villar, que ha dedicat tot un llibre al lloc, va apuntar que “era un dels cabarets més importants de Barcelona, es va posar de moda a l’Exposició de 1929 i va ser un fenomen turístic internacional”.
Al seu torn, Mercè Balada, autora de Catalunya en negre. 150 anys de crims i criminals, va qüestionar el títol de la xerrada –Barcelona, ciutat de pistoles– tot dient que “l’accés a les pistoles no era molt comú i es cometien molts crims amb les planxes aquelles antigues de ferro, com un fill que es va carregar la mare al barri de Santa Caterina, o una dona que va matar el marit en el que la premsa va qualificar com ‘el mejor crimen de la temporada’”. Vila-Sanjuán va ficar-hi cullerada: “El meu avi va ser l’advocat del famós crim de la Boqueria, una dona seduïda i abandonada que va comprar un gran ganivet i va anar a buscar l’home a la parada del mercat”.
Sobre Enriqueta Martí (18681913), la vampira del Raval, presumpta assassina de nens, tots van coincidir que no sembla que matés ningú. La policia va trobar al seu pis un dipòsit d’ossos però va morir a la presó poc abans del judici. Per a Balada, “era una bordegassa de poca importància que va segrestar una nena; un forense va dir que els ossos eren de pollastre”. “Va ser un boc expiatori –va reblar Corominas–, era del lumpen-proletariat i dona”.
El públic es va estremir amb l’assassinat de Pablo Casado el 1928. Aquell any va arribar a l’estació de tren d’Atocha, a Madrid, una capsa des de Barcelona que, en ser oberta, va resultar que contenia el cos esqueixat d’un home... sense el cap. Va resultar que es tractava de l’industrial Pablo Casado, descrit per la premsa, com va recordar Balada, com “un hombre en exceso atildado”, de fet “primer el van identificar perquè tenia les mans molt cuidades i roba interior de seda, l’únic que no tenia era el cap”. L’assassí era el seu criat Ricardito.
Enre crim i crim, va anar passant l’estona. Avui les sessions seran, de 17 h a 20 h al Casino L’Aliança del Poblenou. Alguns dels que hi seran: Jordi Ledesma, José Ángel Mañas, Lorenzo Silva, Noemí Trujillo, Sergio Ramírez... ●
Els crims reals succeïts a Barcelona inspiren molts escriptors de no-ficció